Creada per Nic Pizzolatto
Director: Cary Joji Fukunaga
True detective
[S.l.] : Home Box Office, 2014
Televisivament parlant, el primer trimestre de l’any 2014 es recordarà bàsicament per dos fets: l’emissió del darrer episodi de la sèrie Breaking bad i per l’estrena de la sèrie True detective.
La sèrie, de vuit capítols, ha estat creada pel guionista i escriptor Nic Pizzolatto, escriptor de relats i novel·les policíaques com Galveston que ha publicat recentment l’editorial Salamandra.
La sèrie relata com una parella de policies de Louisiana han de tornar a col·laborar junts per atrapar a un assassí psicòpata d’un cas anterior. A part de la investigació, la sèrie mostra la vida personal i quotidiana dels policies protagonistes.
La primera temporada està interpretada per Woody Harrelson i Matthew McConaughey que interpreten als policies protagonistes. Casualment, mentre s’emetia la sèrie, el Matthew McConaughey va guanyar l’Òscar al millor actor protagonista per la pel·lícula Dallas buyers club (Jean-Marc Vallée, 2013).
Els vuit episodis de la primera temporada van ser dirigits per Cary Joji Fukunaga. S’ha de fer un especial esment al quart episodi, ja que acaba amb un pla seqüència de sis minuts aproximadament que mostra una “redada” policial. Justament per la direcció d’aquest episodi, Cary Joji Fukunaga va guanyar l’Emmy al millor director en una sèrie dramàtica.
Cal fer un especial esment en els títols de crèdit de la sèrie, tant en el seu disseny, com a la cançó de T Bone Burnett.
La primera temporada de True detective va guanyar quatre premis Emmys més: millor fotografia, maquillatge, càsting i disseny de títols de crèdit. Tant la sèrie com els actors van rebre nominacions als Emmys, però finalment no van guanyar cap dels guardons més importants. La sèrie també va rebre quatre nominacions als Globus d’Or, sense obtenir cap guardó.
Gaudiu del tràiler de la sèrie!!!
https://youtu.be/mXG1netn9_g
4 Comments
Premios aparte, y sin saber el prestigio que tenía esta serie, la ví por recomendación y no fui capaz de dejar de pensar en ella continuamente hasta mucho desúes de terminar de verla. No podía ver más de un episodio por día por el impacto tan profundo que tenía sobre mí.
Antes de esta serie, no habia logrado seguir una de principio a fin.
Su estilo, imagen, hiperrealismo y sus diálogos han conseguido colocar la serie como precursora de una nueva tendencia dentro del genero policiaco, convirtiéndolo en profundo y tremendamente realista ante el estado acutal de la deshumanización y la selección habitual del hombre de vivir con los ojos bendados.
Doncs a mi em va passar exactament el contrari: me l’havien recomanat molt, i després de veure’n tres o quatre capítols de la primera temporada la vaig deixar. No em va enganxar com ho havia fet, per exemple, THE WIRE. Malgrat que hi trobava coses positives (recordo especialment la música de presentació del capítol, però també algunes imatges especialment impactants), se’m feia bastant pesada la reiteració dels plans estàtics corresponents als interrogatoris dels dos detectius.
Yo también la vi por recomendación y al principio me costó un poco porque la encontre un poco lenta. Pero una vez le coges el ritmo no puedes parar de verla (se agradece que sólo sean 8 capítulos). Para mi, vale la pena verla sólo por el final.
Por cierto, fantástico el opening de la serie aunque me recuerda un poco al de True blood.
Me gustó esta serie, especialmente la atmósfera que envuelve la trama. Aunque las reflexiones del personaje de McConaughey resultaban excesivamente abstractas y largas. El desenlace final tampoco me gustó mucho. Pero en conjunto creo que es una buena serie.