Salles, Walter. Estación central de Brasil. Madrid: Sogepaq, 2005

Aquest any Brasil és el país de moda, per tot arreu veiem l’aspecte més idíl·lic del país: samba, platges tropicals,… i el mundial de futbol. En aquesta pel·lícula, no veureu pas aquest Brasil, sinó aquell on conviuen escriptors públics, nens sense sostre, tràfic d’òrgans, alcoholisme i violència… però mirant tota aquesta duresa a través d’un matís de tendresa.

Central do Brasil és una pel·lícula franco-brasilera de l’any 1998 que mostra el viatge de Dora, una mestra jubilada, i Josué, un nen orfe de deu anys, buscant al pare de Josué a través del Brasil més profund. Una pel·lícula emocionant que descriu el difícil aprenentatge de la vida d’un nen, i el dolorós autodescobriment d’una dona.

Dora, és una dona freda i solitària, una mestra retirada que es guanya la vida escrivint cartes a l’estació Central de Rio de Janeiro però que mai envia les cartes per les quals els seus clients han pagat. Un dia, a Dora li arriba una mare amb un fill, Josué, perquè redacti una carta pel pare d’ell, però la mare es mor després de ser atropellada per un autobús quan surt de l’estació i el fill es queda allí. Després de veure’l uns dies malvivint per l’estació. Dora el porta a una suposada casa d’acollida on li donen uns diners per Josué.

Una amiga de Dora li fa veure que segurament l’ha venut a un traficant d’òrgans, i Dora, penedida, el rescata i decideix acompanyar-lo a buscar el seu pare. Durant aquest viatge, es comencen a conèixer l’un a l’altre i tots dos recuperen la humanitat que semblava que havien perdut, a la vegada que comencen a fer-se a la idea que poden ser una família, tot i que això canvia en el moment que troben als seus germans.

Central do Brasil de Walter Salles, que és també qui signa la història, amb guió de Marcos Bernstein i João Emanuel Carneiro, amb dos únics protagonistes, magistralment interpretats per Fernanda Montenegro i Vinicius de Oliveira.

El director, Walter Salles, és un director de cinema brasiler que es caracteritza per recórrer a temes com l’exili i la cerca de la identitat en les seves històries. Va començar a ser conegut per la seva pel·lícula Terra estrangeira, premiada com a millor pel·lícula de l’any a Brasil. Amb les seves pel·lícules ha guanyat l’Os d’Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín, el Globus d’Or, l’Ariel de Plara, el Cóndol de Plata, el premi BAFTA i el premi del públic del Festival de Sant Sebastian. Estación Central de Brasil va ser nominada als Oscar com a millor pel·lícula estrangera l’any 1998. Al Bibarnabloc ja vaig recomanar, el 2011, una pel·lícula seva: Diarios de motocicleta, una altra pel·lícula d’un viatge on el protagonista es descobreix a ell mateix.

La protagonista femenina, Fernanda Montenegro, és una actriu de cinema, teatre i televisió del Brasil amb una extensa filmografia en sèries de televisió, obres de teatre i pel·lícules de cinema. Considerada la gran dama de la televisió brasilera va ser la primera actriu d’aquest país nominada als premis Oscar, amb la pel·lícula Estación Central de Brasil, amb la que també va guanyar el Globus d’Or com a millor actriu dramàtica.

La pel·lícula va significar el debut del protagonista masculí: Vinicius de Oliveira. Després, va protagonitzar altres pel·lícules com Abril Despedaçado (2001) i Linha de Passe (2008). Va aconseguir el paper de Josué entre 1.500 aspirants.