Frankl, Victor. El hombre en busca del sentido. Barcelona : Herder, 2001
Segurament la majoria de nosaltres en algun moment de la nostra vida ens hem fet la mateixa pregunta: Té algun sentit la vida? Cerquem respostes per trobar sentit quan, per diferents motius, hem de fer front a proves tant difícils com, per exemple, la pèrdua d’un familiar o l’acceptació d’una enfermetat. I quina és la conclusió a la que arribem al final? la vida és només patiment i dolor? Hi ha alguna manera de vençer els obstacles que ens trobem al llarg del camí?
“El hombre en busca del sentido” el va escriure Victor Frankl que va nèixer a Viena al 1905 a una família d’origen jueu. Estudiant també a la Universitat de Viena, es va especialitzar en neurologia i psiquiatria. Quan al 1942 el van deportar junt amb la seva familia al camp de concentració de Theresienstadt, i més tard a uns altres com el tristement conegut d’Auschwitz, va ser l’únic que va poder sobreviure.
Un cop alliberat, Frankl va escriure les seves vivències en aquest llibre on trobem clarament definides dues parts. La primera on explica el seu internament en aquests camps i tot l’horror que va viure, i la segona on desenvolupa la logoteràpia a partir del seu testimoni viscut.
Per contra del que pugui semblar a primera vista, “El hombre en busca del sentido” és un llibre positiu i on el mateix autor troba, enmig del seu propi patiment, la manera de tirar endavant i de trobar la seva pròpia llibertat. Encara que ens trobem davant de situacions realment dramàtiques, aquest és un llibre escrit per un home que va trobar el sentit a la seva existència i que ens dóna una gran lliçó de vida.
“El hombre en busca del sentido” hauria de ser lectura obligatòria per tothom: tant perquè no s’oblidi el que va passar als camps de concentració i que no es torni a repetir, com també per poder obrir els ulls a la nostra pròpia existència.
Resumint, aquest és un GRAN llibre d’un GRAN home.
4 Comments
Fantàstic llibre. Me’l vaig llegir a l’institut com a lectura obligatòria i me l’he tornat a llegir dues vegades més. Ens ensenya que no és tant important el que esperem nosaltres de la vida sinó el que espera ella de nosaltres. Que no podem trobar el seu sentit en termes generals sinó que depén de cada persona, de cada moment i estat vital. Viure és ser responsable de trobar la resposta correcte als problemes que planteja el fet de viure. És una obra per tenir a la teva biblioteca i rellegir-la de tant en tant.
És un llibre que malgrat la seva duressa és cabdal per entendre com si a la vida tenim una fita o algú que ens espera som capaços de soportar allò que no hauriem imaginat mai… En situacions extremes l’home te una força interna admirable si troba un motiu pel qual viure…
El recomano moltíssim i dins d’aquesta mateixa línea Primo Levi també toca el mateix tema amb el seu llibre Si això és un home…
Son experiències molt colpidores però que ajuden a veure el món amb uns altres ulls.
Estic totalment d’acord amb vosaltres: és un llibre per ser rellegit cada cert temps i encara que sembli mentida, et simplifica coses a la teva vida que abans pensaves complicades. La veritat és que quan l’estava llegint havia moments que havia de parar perquè relata moments molt durs però al final, hi ha un missatge tant admirable, que és un dels llibres que sempre que puc el recomano.
Hola!
D’aquest mateix estil, persones que han estat a camps de concentració i expliquen les seves experiències, també estàn força bé ‘K.L.Reich’ de Joaquim Amat-Pinella, un català que va patir els rigors nazis, i la novel·la ‘El kapo’ de l’hongarès Aleksander Tisma. Aquesta ùltima parla dels fantasmes que persegueixen a un home vell que va ser vigilant de camp i busca a una antiga presonera.