Roca, Maria Mercè. El món era a fora. Barcelona: Planeta, 2001

Aquella època va enpobrir les seves vides, les va acostumar a no ser-hi, a callar. I el silenci és l’oblit, el deixar de ser.

El Franquisme va privar la dona de tots els seus drets, va enfonsar els pocs fonaments de polítiques d’igualtat existents i a través de l’educació i de la família va controlar ideològicament  la població. La >Sección Femenina de la Falange, dirigida per Pilar Primo de Rivera, va construir un model de dona basat en la passivitat, el sacrifici, la docilitat, la submissió, l’obediència a l’home i la reclusió a la llar. L’accés de la dona a la cultura es va obstaculitzar tan com es va poder i es va cultivar a consciència la seva ignorància. Es va mitificar el seu paper d’esposa i de mare i la dona va ser vista com un instrument de l’Estat per “reproduir la raça a nivell biològic i ideològic”. Les dones havien quedat infravalorades, ridiculitzades, manipulades i silenciades.

Però, les dones d’aquell temps: Què pensaven, com vivien? Què els hi deia el cor? Com se sentien sabent, si és que ho sabien, que no tenien cap dret? Eren conscients de tot al què havien renunciat realment perquè eren dones? Com havia calat dins seu l’esforç del règim per fer-les submises i passives? Es veien o eren ombres?

L’autora recull en aquest llibre tot allò que sorgeix espontàniament de la memòria d’un conjunt de dones entre cinquanta-sis i vuitanta-set anys. Dones de diferents llocs, classes socials i tendències polítiques.  A totes li fa les mateixes preguntes: referents a la vida familiar (germans, relació amb el pare i la mare), als homes i les dones (els models, la consciència d’inferioritat), l’amor, el sexe i el matrimoni (normes que prohibien, el festeig, la petició de mà, les dones solteres, el plaer), la societat (moda, normes d’urbanitat), la religió (la decència, el pecat), l’educació (la repressió dels sentiments, l’educació separada per sexes, les lectures) o la política (la llengua, el Règim de Franco). Autèntiques experiències personals de la nena, la noia i la dona jove fins a la dona actual.

Preguntes com ara: esperaves un príncep blau? Qüestionaves les normes morals de l’època? Tenies la sensació que els homes t’escoltaven? Et van educar amb la por i la repressió? Vas ser feliç, casada?

De les respostes de les dones es dedueix que l’home manava d’una manera natural i elles obeïen a pares i mestres de manera natural també. Poques pensaven que podien rebel•lar-se i totes elles recorden que eren molt bones nenes i treballadores. Les dones no rebien informació sexual. La norma de les mares en aquest tema era el silenci. En casar-se moltes deixaven de treballar, per gust o per força, i quasi totes se’n penedeixen. La majoria es van casar enamorades, encara que llegint entre línies el balanç matrimonial no sempre és positiu. La figura del pare és quasi sempre la més amable de totes, és el model, el mirall, el salvador.  En canvi sovint la mare mana feina, prohibeix, vigila o controla. Totes les dones coincideixen que tot era pecat i, per això, la majoria complien els preceptes de l’Església per convenciment o per costum. A cap no la van ensenyar a pensar, només memòria i costura. I en canvi, en general, les dones es recorden felices, sobretot en funció de si es van sentir estimades.

Més concretament de les seves entrevistes podem extreure algunes afirmacions impactants:

– Moltes avemaries i poca ensenyança.
– La il•lusió de la meva vida? Doncs no ho sé…
– Sempre estàvem contents, no teníem res però érem feliços.
– Que les dones eren inferiors dels homes no s’ho havien plantejat mai, ho trobavem natural.
– A casa els pares no parlaven mai de política al davant nostre.
– Es deia que quan acabes els estudis havies d’anar a cosir, i vaig anar a aprendre Corte y confección. Tenia 18 anys i no vaig seguir els estudis…
– Deien que una noia s’ha de casar perquè si es queda soltera no és ningú, i ha de saber portar una casa, estar a les ordres del marit i  portar els fills. La solteria era un drama.
– Els festejos eren molt divertits: no podíem fer res!
– Cantàvem el Cara al Sol cada dia al sortir al pati, la cantàvem però no entenia res del que dèiem.
– Perquè no podies dir res, ni pensar res, ni podies imaginar-te una altra vida. Sí que m’agradaria poder tornar a ser jove i començar de nou.
– Però el meu marit no volia que jo treballés Què diria la gent…
– Jo esperava amb candeletes la novel•la d’en Folch i Torres que hi havia a dintre el Patufet. Guardava el fulletó cada setmana i m’encantava…
– Però amb el temps t’adones que els homes se senten propietaris de les dones i ja no és el mateix.
– Al col•legi en el batxillerat havíem de fer l’assignatura de Fisiologia e Higiene i se saltaven tot el que era l’aparell sexual.
– Les dones tenien normalment els fills que els hi enviava Déu.
– Llegiem Mujercitas més de cinc cops!

A nivell teòric, no té pèrdua els recull de textos que es troba al final del llibre, textos extrets de documents com la Vida sexual sana, Tú y él, Tú y ella, Formación político-social o Convivencia social i Economia doméstica, editat per la secció femenina de la FET i de les JONS, Prácticas de vida cristiana, Normas de modestia femenina o la Revista Mujer. On trobem normes com: “Los vestidos no deben estar ceñidos” i “No es tolerable que lleguen sólo a la rodilla”, o, “La misión de la mujer es servir”. “A través de este servicio a la familia es como la mujer sirve a su patria, a la historia” o “Las señoritas siempre tienen que sentarse con las piernas juntas y salir de casa convenientemente enguantadas”.

Un llibre molt recomanable no només per comprendre una època sinó també per comprendre diverses generacions de dones que ens precedeixen.

 Estudi teòric sobre la figura de la dona durant el Franquisme

Selecció de textos de la Revista de la Sección Femenina

Entrevista a Pilar Bardem sobre el paper de la dona durant el Franquisme

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=X7EavUtAOyI[/youtube]

Guia de la bona esposa: 11 regles per a mantenir el teu marit feliç

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=myXSqrH5ZAM[/youtube]

Anunci publicitari de la dona i la cuina