Winslow, Don. El invierno de Frankie Machine. Madrid : Martinez Roca, 2010.
Qui diu que les emocions fortes s’acaben en fer-se gran? Això és el que li succeeix al nostre protagonista un home tranquil, amb una ex-dona, filla i amant, totes elles reclamant la seva atenció, quan un vell conegut del passat truca a la seva porta.
La seva vida tranquil•la i plàcida queda reduïda a una fugida endavant intentant salvar tot allò que l’importa.
Tot comença a agafar empenta, els successos aïllats passen a ser en cadena, la seva forma de vida deixa de tenir sentit, l’únic que pot fer és deixar-se emportar pels fets i treure el màxim.
Si els seus antics companys volen que torni ho farà, però per la porta gran, la del darrera se li ha quedat massa petita, ja està gran per anar per la vida de puntetes.
En Frankie pren la iniciativa, les decisions són irrevocables però com a poc ell porta una bona mà, serà la guanyadora, potser no, però jo no jugaria contra algú acostumat a jugar fort i guanyar. Potser es regeix per unes normes que no tots respecten però potser és hora de fer-los entendre que fins i tot en les accions més il•legals encara s’han de respectar uns mínims. Amb les seves paraules “La calidad de vida tiene que ver con pequeñeces: con hacerlas bien y hacerlas como corresponde, … los detalles cuentan”
Potser qui ha destapat la caixa dels trons, no ho ha pensat prou bé, qui sap si quan baixi la tapa no seran ells qui hi seran a dins de la capsa, amb el seu millor vestit.
Amb una trama trepidant, que a vegades cau en alguns dels tòpics de les novel•les de mafiosos, plena d’acció, amb diversos girs argumentals, violència adrenalitica i un bon final, no arriba a l’excel•lència del seu anterior llibre “ El poder del perro” però s’apropa prou per fer-nos passar una bona estona.
Per fer boca us deixo els primers capítols que l’editorial mr, ha posat a l’abast de tothom.
