Rushdie, Salman. Shalimar el payaso. Barcelona : Mondadori, 2005
Shalimar no és un pallasso, és un band pather (actor de teatre caixmirià tradicional) que s’enamora de la jove Boonyi. Sembla la típica història d’amor juvenil ‘noi-noia feliços per sempre’, però no ho és. Boonyi té ganes de volar i descobreix en Max Ophuls el dandi occidental que li pot oferir una vida plena de comoditats. Deixar enrere el poble de Pachigam (Caixmir, Índia) sembla fàcil i abandonar al jove actor també.
A partir d’aquí la història es complica. Al llarg dels cinc capítols homònims, descobrim que Caixmir és Índia i que Índia no és Caixmir. Pakistan i Índia, abans germans, s’enfronten al llarg d’aquesta novel•la pel control d’aquesta regió i els protagonistes en pateixen les conseqüències. Semblaria que es tracta novel•la social, però no ho és, el tema principal és la Fúria.
Boonyi i Shalimar són metàfores de la convivència entre hindús i musulmans, més aviat, la impossibilitat d’aquesta convivència entre aquestes ètnies. Kashmira és el resultat d’una regió on estimar una altra vegada sembla gairebé impossible. On la tradició oral, els mites, els símbols i la màgia dibuixen el paisatge d’aquest poble d’ actors.
Ella sabía dónde estaba él. Él estaba en el norte con el mulá de hierro en la Línia de Control. Formaba parte del escogido ‘comando de hiero’. Ella sabía lo que él estaba haciendo. Estaba matando gente. Estaba matando el tiempo. Estaba matando a todo el que podía encontrar para matar, a fin de poder aguantar el tiempo que tenía que pasar hasta que pudiera matarla a ella.
Si voleu saber més sobra la història d’aquesta regió, us recomano Historia de la India : de la independencia de 1947 a nuestros días de Francesco d’Orazi Flavoni i Pakistán: el Corán y la espada de Plamen Tonchev.
I pels qui us interessa la literatura índia contemporània, consulteu la guia de lectura Llegim l’Índia. Bona lectura!
