El malson d'Orwell

Alerta Solidària
El Malson d’Orwell: control social i noves tecnologies

Tigres de Paper, 2013

Darrere la tranquil·litat amb la qual ens comuniquem mitjançant les noves tecnologies hi ha tot un món amagat. Aquest món, al que fa referència el títol d’aquest llibre, té molt a veure amb aquella societat sota control imaginada per George Orwell a la seva novel·la 1984. I és que les noves tecnologies porten associades funcions de control que desconeixem. A més, en els últims temps s’han anat destapant alarmants casos de connivència entre empreses que ofereixen serveis de comunicació electrònica i els serveis d’intel·ligència.

Fa temps que ens van posar davant la disjuntiva: més control a canvi de més seguretat. Però aquesta seguretat a la qual es refereixen és en gran mesura la seguretat d’un reduït grup de persones i interessos: inversions i plans de negoci. Per una banda, qualsevol resistència o lluita popular que destorbi i qüestioni el ‘bon funcionament’ de l’economia capitalista (és a dir, tot allò que lluiti en contra del fet que la població sigui cada cop més apolítica, indiferent i reaccionària) és una amenaça pel sistema, per aquesta raó cal prevenir-ho i evitar-ho, i això implica conèixer qui i com s’organitzen aquestes resistències.

Per altra banda, la ‘indústria de la seguretat’ ha emergit com un negoci rendible. Així, les necessitats dels estats i el negoci de les grans corporacions es difuminen en un procés on cada part necessita a l’altra, fins a fondre’s en un interès mutu, al marge de la legalitat i les legislacions a les quals se suposa que serveixen. I la jugada va més enllà, amb les noves tecnologies és la societat qui es controla a si mateixa. El món capitalista no ofereix cap servei de forma gratuïta. Si no paguem el servei que utilitzem amb diners, vol dir que segurament, aquest servei l’estem pagant amb la cessió d’aspectes de la nostra intimitat: cerques i interessos a la xarxa, documents i fotografies enviades, contactes, relacions i altres aspectes de la nostra vida privada…

“… recollida d’imatges gravades per la mateixa policia o per tot tipus de càmeres de seguretat en carrers, comerços o locals públics; aprovisionament de mostres d’ADN, càmeres de control biomètric, lectors d’iris, rastreig amb dispositius GPS o pel sistema SITEL per posicionar titulars de telèfons mòbils, controls de trucades telefòniques, control de les comunicacions per Internet, emmagatzematge dels missatges electrònics, recopilació de converses, seguiment i registre de relacions i contactes íntims, sons, timbres i modulació de veu en edificis oficials, processament de dades referents a accidents de trànsit, perfils sobre gustos afinitats i oci; seguiment del publicat a la premsa entorn de les actuacions policials, registres de participació en processos electorals, creació d’arxius de ‘sospitosos’ …”

Aquest llibre serveix per a fer un estat de la qüestió. Per a conèixer els dispositius de control que les noves tecnologies han anat incorporant, eines que utilitzen els cossos de seguretat amb permís o sense ell… la tecnologia al servei del Gran Germà…

En la primera part del llibre es fa un repàs als sistemes de control social: la indústria mediàtica, aparells de seguiment i vigilància aplicats al control social: dispositius biomètrics; tecnologies de control, seguiment i observació de persones, el telèfon mòbil; control a través d’Internet, ja sigui pel seguiment del correu electrònic, les xarxes socials…; sistemes integrals de controls de les comunicacions, en bases de dades i programes de processament de dades… També planteja els problemes tècnics i dificultats que poden tenir els cossos policials en aquestes intervencions: ja sigui per la dependència de la tecnologia i de sistemes privats, problemes en la telefonia fixa i l’analògica… A més, ens presenta exemples de casos on s’han aplicat les noves tecnologies com a eines de repressió i control.

En la segona part, el llibre mostra els marcs legals (o no) actuals del control social. En l’àmbit espanyol i europeu: Tractat de Maastricht, l’Europol, l’Eurojust i l’Euro Ordre, el concepte de terrorisme a escala europea, la legalització de fitxers SIS de manifestants i activistes…

I acaba en un comentari final, reconeixent que és un llibre inacabat, i des del moment de la publicació incomplet, ja que les noves tecnologies avancen constantment i les seves aplicacions en tasques de control social es van millorant. Tot i així, conèixer aquesta situació ha de fer-nos més conscients a l’hora d’utilitzar-les, i no per això deixar d’organitzar-nos en col·lectius, assemblees, xarxes de suport popular que qüestionin el poder, l’economia i l’organització social.

Per a rematar trobem una completa bibliografia que s’ha utilitzat en el llibre i un annex amb el comentari de la Llei 25/2007, de 18 d’octubre, de la conservació de dades relatives a comunicacions electròniques i a xarxes públiques de comunicacions.

Al web de l’editorial, Tigre de Paper, trobareu enllaços a altres documents (notícies, articles, entrevistes, declaracions…), que us poden servir per a completar aquesta ressenya, o la lectura del llibre. Esperem que us resulti interessant i us animeu a llegir-lo!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.