El placer de ser mujer - Margarita Riviere

El placer de ser mujer - Margarita RiviereRivière, Margarita. El placer de ser mujer. Madrid: Síntesis, 2005

Tarzán representava el coratge de l’home que s’atrevia a tot tipus de desafiaments, juntament amb la seva companya Jane, fidel, sempre en segona línia, disposada a recolzar el seu heroi.

Al llarg de la història les dones han sentit plaer però l’han callat durant molt de temps. Encara moltes d’elles entenen el plaer de ser dones com alguna cosa decidida per damunt d’elles i fins i tot contra d’elles.

En realitat, ser dona no ha estat un gran plaer perquè no hem descobert fins fa poc el poder de la imaginació, per anar més enllà de la nostra condició de màquines de la reproducció humana.

El plaer existeix, és real i és fruit de la pròpia imaginació. El plaer va molt més enllà del sexe i es troba en la relació amb els altres i amb el que ens envolta. Un plaer que existeix sobretot en lo imprevisible. El plaer requereix calma, dedicació i temps.

Trobar plaer és estudiar, descobrir-se i conviure plenament, veure que la felicitat de l’altra també és la teva, tenir interès per aprendre del món i dels altres. El treball, la vellesa, l’experiència, anar descobrint que s’és dona, seguir el propi instint i tallar amb les imposicions.

Margarita Rivière
Margarita Rivière

A través de la mateixa biografia de l’autora, una periodista i assagista educada en el catolicisme dels anys quaranta i cinquanta espanyols, se’ns mostra l’evolució del concepte i sentiment de plaer al llarg del temps i de les edats de la dona.

En la burgesia conformista d’aquells anys, el plaer era sinònim de pecat. Els desviats, rars, reticents eren un grup descarrilat d’ovelles negres. Les dones dissimulaven de manera que s’acabaven convencent que havien de resignar-se i sobreportar la vall de llàgrimes de la vida per a guanyar-se el cel. Les nenes dels anys quaranta van crèixer amb tres models bàsics de dona: santa, senyora i dona, aquest darrer sempre amb to pejoratiu. I on el príncep blau era la promesa de felicitat eterna per la dona ideal. Als vint i pocs anys sinó estaves casada ja eres una solterona i estaves per vestir sants. El que importava eren el diners, el prestigi social, la competició per assegurar-se un futur senyora de.

I poc a poc va aparèixer el terme fantasma i desconegut: el sexe.

En els anys 70 es va entronitzar el sexe com a plaer imprescindible després de l’abstinència i prohibició del nacionalcatolicisme. Apareixia l’ús del bikini i el moviment del destape. Llavors ser soltera continuava sent una lacra social però més ho era casar-se per penalty, situació que les famílies intentaven tapar fos com fos. El sexe donava por i plantejava problemes com ara l’haver d’avortar fora d’Espanya, encara que tothom se n’amagués. En aquella època matrimoni i fills eren quasi sinònims i el contrari semblava una desgràcia.
Passats aquests anys van venir els del progrés, en els 80, on els fills educats en llibertat sorgien amb gustos i idees pròpies. I poc a poc hem anat arribant als nostres dies gràcies a molt de pensar i transigir.

La informació configura el pensament de la gent i la seva capacitat d’acció i els mitjans exerceixen una influència enorme en l’opinió pública, de manera que la dona ha hagut d’anar més enllà i obrir-se camí per arribar on està ara.

A més d’aquest recorregut històric autobiogràfic, se’ns parla de les edats del plaer amb l’etimologia del terme, cites d’autors i referents bibliogràfics o cinematogràfics. És la relació entre l’ànima i el plaer en les seves diferents etapes al llarg de la vida d’una dona: la infància amb el plaer com instint, la joventut amb el plaer com aprenentatge salvatge, ser adult amb el plaer com obligació, devoció, dependència i acció i la maduresa amb el plaer com alliberació, perspectiva i ironia.

Aquestes pàgines també fan, de forma irònica, un passeig pel supermercat dels falsos plaers femenins que ara mateix estan en oferta i amb rebaixes incloses. Es basen en idees equivocades sobre el mateix plaer: voler viure una pel·lícula en la vida real, l’espectacle del dia del matrimoni o el valor de la dona segons la seva capacitat de seducció.

Tot plegat, l’autora ens anima a construir el cel a la terra, a dir que no volem anar al cel i a gaudir del plaer a través de la llibertat i segons la construcció que en faci cadascuna de nosaltres, cada dona.

Entrevista a l’autora en el Café de la República del 10 de gener del 2012.

Entrevista a l’autora en Periodistes en temps difícils.

2 Comments

  1. Sembla un llibre molt interessant perquè ens descriu com era la vida de les dones durant un periode que tenir fills abans de casar-se era considerat lo pitjor i el martimoni era lo més important per aconsegir-se un futur.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.