La taula periòdica dels elements químics rep quatre nous inquilins

Nihonio, Moscovio, Téneso i Oganesón

El dia 1 de desembre d’aquest 2016 es publicava una notícia científica notable: el nom de quatre nous elements va ser inclòs de manera oficial a la taula periòdica d’elements químics.

De fet, tal com recollia el New York Times, els quatre elements en qüestió havien estat sintetitzats entre els anys 2002 i 2010, però no va ser fins al 2015 que la International Union of Pure and Applied Chemistry (IUPAC) va reconèixer oficialment les troballes. Al juny del 2016 els científics implicats van enviar les seves propostes de noms a la IUPAC. Es va obrir llavors un termini de cinc mesos perquè el públic general pogués fer preguntes, propostes i esmenes. Passat aquest termini, els noms van ser aprovats.

La tria dels noms no és completament lliure. Com recollia la plataforma de divulgació científica Materia, els noms han d’estar relacionats amb un lloc, una regió geogràfica o un científic. I això explica els noms peculiars d’aquests quatre elements:
 

Nihonio proviene de la palabra “Nihon”, una palabra de origen nipón; Moscovio, hace referencia a Moscú, la capital de Rusia; Téneso, proviene del estado de Tenesee (EE UU) debido a que esta región es pionera en investigación en cuanto al mundo de la química se refiere y se convierte así en el segundo estado en verse reflejado en la tabla periódica, tras California (correspondiente al elemento 98). Por último, Oganesón fue nombrado así en honor al físico ruso Yuri Oganessian, de 83 años. Por segunda vez en la historia, un científico en vida tiene el honor de ver su nombre escrito en un elemento.

 
La taula periòdica actual està basada en la que el 1869 va publicar el químic rus Dmitri Mendeleiev. Un article de El País ens permet entendre com està formada la taula i quina és la importància de la creació de Mendeleiev:
 

[La tabla de Mendeleiev] Organiza los elementos en columnas y filas. Las columnas agrupan a los elementos que tienen propiedades parecidas. En la columna 1, los metales alcalinos (salvo el hidrógeno), en la 2 los alcalinotérreos, columnas de 3 a 11 los metales de transición, etcétera. Las filas los ordenan por su número atómico, es decir, el número de protones que tienen los átomos en el núcleo. Así, el hidrógeno, con su único protón, aparece en la fila 1 en primer lugar. El ununoctium, con 118 protones, se encuentra en la última columna (18) ocupando además el último puesto de la última fila (7), como el elemento más pesado del universo conocido. Si recorremos con la vista la tabla, de izquierda a derecha, y fila por fila, descubrimos que las propiedades de los elementos se van repitiendo de forma periódica, explica Ernesto Carmona (catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de Sevilla). “Con esta clasificación, Mendeléiev supo predecir la existencia de elementos químicos entonces desconocidos, como el escandio (44), el galio (68) o el germanio (72)”.

 
Si vols una explicació més visual de la genialitat de la creació de Mendeleiev pots consultar aquest vídeo animat de la iniciativa TED-Ed (pots activar els subtítols en espanyol a les opcions del vídeo).
 


 

I, naturalment, si voleu apropar-vos a la taula periòdica, a Biblioteques de Barcelona teniu bones obres que us ajudaran en aquesta tasca. Us en mencionaré tres:
 

Els Elements - Theodore Gray

Els Elements: una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l’univers

Gray, Theodore
Barcelona : Institut d’Estudis Catalans : Universitat Autònoma de Barcelona ; València : Universitat de València, 2011
546 Gra

Després d’una breu introducció als fonaments de la taula periòdica, Theodore Gray ens ofereix una descripció (en forma de dades científiques i també de fets històrics) de cadascun dels seus elements. Com indica el seu subtítol, Gray ens mostra fotografies dels estats purs dels elements, així com imatges dels compostos més comuns on es poden trobar.

 

Guía ilustrada de la tabla periódica - Paul Parsons / Gail Dixon - taula periòdica

Guía ilustrada de la tabla periódica

Parsons, Paul
Barcelona : Ariel, 2014
541 Par

Aquesta és molt semblant a l’obra de Gray. També amb imatges de gran format, Paul Parsons ens parla de la història, de la ciència i de les curiositats dels elements. Potser un punt a favor sobre l’obra de Theodore Gray és la presentació visual, més neta gràcies al fons blanc de les planes.

 

50 elementos químicos, qué son y qué representan - taula periòdica

50 elementos químicos, qué son y qué representan


Barcelona : Blume, 2013
546 50 e

Si el que voleu és una introducció ràpida al món dels elements proveu amb aquesta obra de la col·lecció Guía breve de l’editorial Blume. En aquest cas, de la mateixa manera que en els altres títols de Guía breve, trobem una descripció de 50 dels elements més importants de la taula “en 30 segundos”, així com mencions a científics relacionats amb ells i qüestions per a la reflexió. I tot també amb una presentació visual força atractiva.

 

1 Comment

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.