Lluis Carandell
Celtiberia Show
Madrid: Guadiana de Publicaciones, 1971
Lluis Carandell ha estat un dels periodistes més respectats i, des de la seva mort l’agost del 2002, enyorats del país. Al llarg dels seus més de cinquanta anys en actiu treballà en diferents mitjans de comunicació: premsa (Diario 16, El País…), ràdio (Antena 3, Cadena SER…) i televisió (TVE i Antena 3). Durant la seva llarga carrera periodística fou corresponsal en diferents països (Egipte, Israel, Japó o l’antiga URSS) i un gran cronista parlamentari.
El llibre que us presentem és una recopilació o, com el propi Carandell definia: “museillo de gracias y desgracias de la vida española“, dels millors articles de la secció que portava el mateix nom, Celtiberia Show, publicats en la ja desapareguda revista Triunfo. Aquesta publicació, en els seus més de trenta-cinc anys d’existència, fou un dels referents de resistència intel·lectual de l’esquerra espanyola durant el franquisme.
A la secció Celtiberia Show, que va começar a publicar-se l’any 1968, el desaparegut periodista reunia amb gran mestria històries absolutament verídiques de la vida quotidiana d’aquella Espanya negra i a vegades suarrealista que tan bé ens revelen les pel·lícules de Berlanga.
Carandell, que s’autodefinia com a expert en sabers inútils, recopilava tot paper o escrit que el cridés l’atenció (targetes de visita, esqueles mortuòries, anuncis publicitaris, etc.). La majoria d’aquest material el trobava en els diaris de província (El Pensamiento Astorgano, La Mañana de Lérida, Pueblo…) i en les revistes de l’època (Ling-Ling, El Caso, En Pie…). Però, a mesura que la secció es va fer famosa, els lectors contribuïen enviant-li algunes d’aquestes “joyas” perquè les publiqués.
Aquesta antologia es va publicar per primer cop a l’any 1970, i fou un dels majors èxits editorials de la dècada dels setanta. El llibre, una autèntica crònica de l’Espanya de l’època, ens mostra diferents aspectes d’aquell país fosc i tancat, com: el masclisme, la fe, el sexe, la família, la mort (el que ell qualificava com a “pop art fúnebre a la española” quan parlava de les esqueles), la indústria, la raça. Un collage celtibèric on el periodista va saber reflectir amb el mínim suport literari possible i, sobretot, amb molt d’humor els vius contrastos culturals i humans d’aquella Espanya no tan llunyana.
Des de l’any 2006, podem gaudir de la revista Triunfo i de la secció Celtiberia Show digitalitzada a internet.
Molt bona recomanació Nick! A vegades fem comentaris sobre algun altre país, sorprenent-nos de certes pràctiques i vantant-nos de “moderns” i cal no oblidar que fa relativament poc, a Espanya es donaven comportaments molt simil·lars ;-)))
Gràcies Nick! una gran troballa l’enllaç als articles digitalitzats del “Celtiberia show”, un llibre introbable malauradament. Carandell va ser el millor presentador dels telediaris de cap de setmana de mitjans dels 80. Les notícies presentades per escriptors com ell o Felipe Mellizo, sonaven d’una altra manera.
Recuperar una figura com la de Carandell demostra un molt bon gust, Nick. Segueix així!!