y el amor, se fue volando por el balcón
a donde no tuviera enemigos.

Fragment de la cançó Lo de fuera, d’Extremoduro

Oliver, Joan Miquel. El misteri de l’amor. Barcelona: Empúries, 2008

El misteri de l’amorés la primera novel·la del mallorquí Joan Miquel Oliver, filòsof, poeta, productor musical, músic i lletrista del grup Antònia Font i en solitari.

PRINCIPI.

aquest llibre és un puzzle amb peces que encaixen a diversos llocs
i amb noms diferents
un mecano amb peces de plàstic de colors que s’afegeixen
una darrera l’altra per inèrcia
un cor els membres del qual canten cançons diferents

però això sí, alhora i al mateix escenari; només a vegades.
i tenen molt sexe amb l’una o amb l’altra, tant se val, però sexe.
i tenen molt sexe amb l’un o amb l’altre, tant se val, però sexe.

aquest llibre és una novel•la pop, que en diuen. fa uns quants anys en deien postmoderna o mutant o fragmentada
sense estructura ni majúscules, plena de referències musicals,
on es troben i es barallen diversos gèneres artístics,
amb personatges que vénen i se’n van o que s’estan poca estona.
i que a vegades reflexionen? i a vegades imaginen?
un llibre per no ser llegit sinó sentit, amics i amigues… –perdoneu però algú ho havia de dir–

dins d’aquesta història només hi ha passat i futur. i el present?
el present sempre acaba tornant-se passat
i el futur convertint-se en present. però fora de temps.
i els personatges ho saben i ho assumeixen.

FINAL.

Bibarnablocàires, si no acabeu de veure l’argument d’El misteri de l’amor amb aquest comentari serà culpa meva, ja que l’estic escrivint a la 1:08 de la matinada. Així que millor llegiu-vos aquesta novel•la. O sentiu-la (si podeu i en sabeu). I després comenteu-la, si us plau, que vull saber com i quan acaba.

SOS. I no és el de l’arròs…