Salinger, J.D.
El vigilant en el camp de sègol
Barcelona: Empúries, 2005
El guardián entre el centeno
Madrid: Alianza, 2010
Vet aquí un clàssic de la literatura mundial. Un llibre que ha sigut capaç de mantenir-se de plena actualitat durant 60 anys.
Holden Caufield té 17 anys, fill de bona família, l’han expulsat de l’escola, una altra vegada. Fugint de les conseqüències que pugui tenir la seva expulsió decideix marxar a explorar la ciutat de Nova York.
El vigilant en el camp de sègol va ser publicada el 1951 causant gran impacte a la societat americana. Malgrat haver estat, fins i tot, prohibida en alguns estats dels Estats Units, la novel·la s’ha convertit en uns dels llibres més importants del segle XX, objecte de múltiples estudis i és lectura obligatòria a molts instituts americans.
La primera traducció al castellà es va publicar a Buenos Aires el 1961 i es va titular El cazador oculto. Aquest títol té un sentit més exacte que la traducció literal del títol anglès, The catcher in the rye. El vigilant al qual fa referència el títol és el jugador que en un partit de beisbol s’encarrega d’agafar la pilota, si aquest jugador no té prou visibilitat i a més no se li veu, perquè es troba enmig d’un camp de sègol, esdevé ocult. Malgrat les crítiques, finalment es va imposar el títol de la traducció espanyola de 1978.
El llibre ha estat molt criticat pel seu llenguatge provocador i a vegades ofensiu, per fer referència a temes com la prostitució, l’alcohol, el tabac o el sexe. Temes que escandalitzen a la, sovint hipòcrita, societat americana.
La història narrada en primera persona esdevé una crítica a la societat americana, als convencionalismes i a la rigidesa de les seves normes.
Holden Caufield, protagonista indiscutible de la novel·la, posseeix una personalitat captivadora però el seu personatge no evoluciona en cap moment i les seves aventures acaben exactament com van començar, no arriba en cap moment a trobar resposta als seus conflictes interiors.
Per si tot això no fos prou per considerar-lo un llibre “perillós” per alguns sectors, l’obra de J.D. Salinger ha estat, sovint, relacionada amb actes delictius. David Champman, l’assassí de John Lennon, Charles Manson; Lee Harvey Oswald; John Hinckley J., que va intentar assassinar a Ronald Reagan i Sirhan B. Sirham que va ser arrestat per l’assassinat de Robert F. Kennedy, tots van admetre haver estat fortament influenciats pel llibre.
Malgrat tot El vigilant en el cap de sègol ha sabut superar tots els obstacles i convertir-se en una de les obres capçals de la literatura nord-americana.
13 Comments
Un dels primers llibres que em va marcar profundament i que va fer augmentar exponencialment la meva passió per la lectura
Més de seixanta anys més tard, els motius pels quals va crear escàndol s’han vist superats. Però la personalitat del protagonista i el seu inconformisme segueixen vigents, i ens queda una novel·la impactant.
Jo vaig llegir el llibre ja en edat adulta i em va decebre una mica, potser perquè l’expectativa era molt elevada. Els motius d’escàndol de l’època vull suposar que ja no existeixen, i a mi el Holden em fa fins i tot una mica de pena…
Núria, és un llibre que has de llegir en plena adolescència… jo vaig tenir la sort de creuar-me amb ell als 16 anys! però estic segura que si el llegís ara no seria, ni de bon tros, el mateix
Comprender la idiosincrasia de la sociedad norteamericana, incluso en la actualidad, resulta más fácil leyendo esta obra ya que ayuda a “digerir” algunas de sus reacciones, individuales o de grupo, sin tener que ser asumidas ni entendidas, desde otros ángulos culturales. Este libro permite al lector aproximarse a una realidad de conducta humana, con sus excentricidades, hipocresias, pragmatismo que puede escandalizar y hasta admirar, porqué no, si se hace oteando desde otros “miradores”.
També té moments lírics que suren d’entre la ràbia del protagonista i crec que són els que millor resisteixen el pas del temps. No dic quins per no fer d’spoiler.
Creieu que un llibre us pot canviar la vida? Jo abans hauria dit que no, sense pensar-m’ho.
Però aquest llibre em va fer canviar d’opinió.
Me l’he llegit un munt de vegades i cada cop em pregunto com dimonis s’ho va fer, aquest Salinger, per escriure totes les coses que jo penso ho sento. M’agradaria molt ser amic de l’autor per parlar amb ell per telèfon i dir-li: “Jo sóc el nou Holden Caufield. Un cas perdut, com ell. Jo també sóc ben boig, de vegades. També estic convençut que no val la pena dir res a ningú, perquè la gent no t’enten mai.
Creieu que un llibre us pot canviar la vida? Jo abans diria que no, sense pensar-m’ho. Però aquest llibre em va fer canviar d’opinió. Me l’he llegit un munt de vegades i encara em pregunto com dimonis s’ho va fer aquest tal Salinger, per escriure tot el que penso o sento. M’agradaia molt ser amic de l’
Creieu que un llibre us pot canviar la vida? Jo abans hauria dit que no, sense pensar-m’ho.
Però aquest llibre em va fer canviar d’opinió.
Me l’he llegit un munt de vegades i cada cop em pregunto com dimonis s’ho va fer, aquest Salinger, per escriure totes les coses que jo penso ho sento. M’agradaria molt ser amic de l’autor per parlar amb ell per telèfon i dir-li: “Jo sóc el nou Holden Caufield. Un cas perdut, com ell. Jo també sóc ben boig, de vegades. També estic convençut que no val la pena dir res a ningú, perquè la gent no t’enten mai.
Hola, cas perdut! Només t’escric per dir-te que gràcies a la teva recomanació ahir a la nit vaig començar a llegir El vigilant en el camp de sègol i em té enganxadíssima. Em penso que a mi no m’agradaria conèixer el seu autor i encara menys el desastre del protagonista. Em cau força malament, aquest Caulfield, i ja sóc a la pagina 133. I també em fa una mica de por. Perque dius que t’hi assembles? Ja sé que dius que no val la pena explicar res a ningú, però m’agradaria que m’ho expliquessis perquè de veritat ho vull saber.
També té moments lírics que suren d’entre la ràbia del protagonista i crec que són els que millor resisteixen el pas del temps. No dic quins per no fer d’spoiler.
Jo vaig llegir el llibre ja en edat adulta i em va decebre una mica, potser perquè l’expectativa era molt elevada. Els motius d’escàndol de l’època vull suposar que ja no existeixen, i a mi el Holden em fa fins i tot una mica de pena…
Yo también leí “tarde” este libro, pero cada vez que lo leo sintonizo con bastante facilidades con las inquietudes universales de este edolescente paradigmatico. Una obra maestra, ¡sin duda!