Al segle XXI tenim un teatre divers on hi ha un muntatge d’escenes com si fos un “collage”. El temps es trenca. Els traços són discordants i l’escenari no té per què estar en sintonia amb una trama que sovint sembla difícil de desxifrar. La sintaxi és l’associació d’imatges fragmentades i en polifonia. També estem davant de la tècnica.
El text pot semblar periodístic i no es parla de ficció sinó de meta-ficció. Som davant de fets que fan olor de mentida i els diàlegs ja no són tan versemblants.
Josep M. Benet i Jornet ha guanyat els premis més importants de la literatura com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi, etc. Als 75 anys se li va fer un homenatge al Teatre Nacional de Catalunya tot comunicant la seva malaltia d’Alzheimer. L’obra per la qual va obrir-se al món del teatre va ser: “Una vella, coneguda olor”. El seu teatre és bàsicament realista així com els guions per sèries de televisió que ha escrit.
Ahir ens va deixar a causa de la Covid-19, i com va dir la seva filla: “ara vola lliure“. Gràcies Josep Maria.
Teatre
Altres
Josep M. Benet i Jornet i la fidelitat al teatre de text
Vic: Eumo; Barcelona: Universitat de Barcelona, 2001
Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:
