Aristòtil centrava l’atenció del guió teatral en la trama i les accions que comporta. Hi ha autors contemporanis que centren la mirada en el personatge cabdal de l’obra. Hi ha que opinen que els personatges cal descobrir-los en tres dimensions:

1. Fisonomia: característiques físiques del personatge: gènere, edat, estatura, raça etc.
2. Sociologia: característiques socials del personatge: status social, educació, on viu, amb qui es relaciona, forma de parlar…
3. Psicologia: creences, reaccions personals davants els fets, forma de viure les passions…

Altres autors, com us deia, consideren que actualment es parla ja de personatges multidimensionals, que evolucionen amb l’acció d’una forma més complexa, dinàmica.

Joan Puig i Ferreter és un exemple de dramaturg i escriptor que va ser un polític de renom. Va treballar tots el camps, des dels passionals i comèdies fins els crítics socials i redactor d’esdeveniments sòcio-polítics. Va ser també periodista per al qual cosa va escriure un llibre tot parlant de la servitud a les èlits. Va tenir també una gran influència de França com a país i de fet es va exiliar a la Dictadura a aquest país. Fou ministre de justícia del govern republicà a l’exili de 1952-54.