Concostrina, Nieves
Polvo eres
Madrid: La Esfera de los libros, 2008

Recull d’anècdotes d’allò més sorprenents, extravagants i hilarants que vénen a desmentir el suposat i ben merescut etern descans dels morts. La vida és molt atrafegada i, pel que veurem, també ho és la mort i les seves peripècies, com bé aclareix el subtítol: Peripecias y extravagancias de algunos cadáveres inquietos.

Exèquies que van tenir com a protagonistes pòstums a Napoleó Bonaparte, Neró de Roma, l’indi Gerònim, Jimi Hendrix, Hitler, Stalin, Borges, Quevedo o Evita Perón, entre molts d’altres que es van desgranant i explicant al llarg de les més de 400 planes del llibre. Pàgines plenes de situacions sorprenents relacionades amb el luctuós i mogudet passi a l’altre món de molts personatges coneguts. El traspàs no es fa en un “plis-plas”, que diríem.

Amb una prosa àgil, divertida, molt amena, sense falses idealitzacions i a la vegada que respectuosa, Nieves Concostrina recull sucoses notícies sobre els enterraments més sorprenents que va anar explicant a la ràdio durant quasi nou anys, podeu escoltar els podcasts a la web del programa.

Molière va morir, vet aquí, mentre representava a París potser l’obra que l’ha fet més famós, El malalt imaginari. A la representació anava vestit de groc i des de llavors aquest color no porta bons auguris al món de la faràndula i el teatre.

Calderón de la Barca va patir set enterraments, sis trasllats i una incineració… per acabar, al cap i a la fi, perdut amb tant de moviment a causa dels incidents de la Guerra Civil Espanyola. Sort que segurament s’ho veia venir i, per això, va dilapidar la fortuna familiar i es va ficar en mil i un embolics de faldes, que me quiten lo bailao, segur que va pensar.

Cervantes, encara que porta mort quatre-cents anys no descansa en pau i segur que li van fent soroll les orelles de tant que se l’anomena últimament… I a qui devem que el dia de la seva mort es commemori el dia del llibre? Doncs a Victor Hugo, que va confondre el dia del decés amb el de l’enterrament, ja que en realitat l’insigne escriptor va morir el 22 d’abril i no pas el dia del llibre, 23 d’abril.

Shakespeare tampoc va morir el dia del llibre sinó el 4 de maig de 1616, dies després que Cervantes. La confusió es deu a la utilització de diferents calendaris. A Espanya tenien el calendari gregorià i a Anglaterra el julià, que com veiem té onze dies més. I els desgavells es van arrossegant en el temps…

Sabíeu que el pintor Francis Bacon va morir a Madrid? Durant la primavera de 1992, quasi d’incògnit mentre preparava una exposició a la capital. Tan d’incògnit com el lloc final on reposen les cendres, ja que no està molt clar si les va recollir el seu hereu universal, un cambrer londinenc que el va acompanyar durant els últims temps o, la seva germana, després de ser incinerat al cementiri de l’Almudena… Total, un altre mort extraviat…

Andy Warhol va dir allò de què tothom té dret a quinze minuts de glòria. El creador del quadre de les sopes Campbell  rep a la seva tomba de Pittsburgh (Pennsilvània) un pot d’aquest menjar cada dia per part d’una persona anònima. Serà el fabricant agraït per l’excel·lent publicitat gratuïta?

L’empordanès més universal, Salvador Dalí, va expressar el seu desig de ser enterrat al costat de Gala, la seva companya de vida. Doncs de moment ell està a Figueres, al seu museu, un dels més visitats i interessant de l’art del segle XX, i Gala descansa a la cripta del castell de Púbol, no sabem si descomposta i morta de fred a més a més de farta d’esperar al geni…

Un membre del seguici de Buffalo Bill està enterrat a Barcelona. Quan aquell cowboy actuava a finals del segle XIX a la ciutat un dels seus col·laboradors va emmalaltir de sobte i va morir mentre es feien les representacions a la ciutat comtal. Es va quedar aquí per sempre més, qui li havia de dir.

Finalment, i ja que estem en temps nadalencs, la tomba dels Reis Mags l’heu d’anar a trobar a la catedral de Colònia (Alemanya), després de ser venerats de cos present a Milà i passar per l’antiga Constantinoble, l’actual Istanbul. L’ultima morada i les despulles del Pare Noel no han estat localitzades i això que haurà de ser força gran i poc discreta, tenint en compte que sempre va inseparablement acompanyat del trineu i els dos rens… Segurament està voltant encara amunt i avall repartint presents, i no ha tingut temps de descansar en pau… Aix!