Santiago Roncagliolo
Tan cerca de la vida
Madrid: Alfaguara, 2010
Santiago Roncagliolo parlarà, en el marc del programa Parlem amb…, sobre la seva darrera novel·la el proper 18 de gener a les 19.00 h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.
Santiago Roncagliolo (Lima, 1975) té una habilitat extraordinària a moure’s per qualsevol gènere i oferir-nos una obra reeixida, exigent i engrescadora.
Així, cada nova novel·la de l’autor poc o gens té a veure amb les anteriors. Després d”haver conreat la novel·la d’aventures amb El príncipe de los caimanes, el thriller polític a Abril rojo, la falsa biografia i l’autoficció amb Memorias de una dama, o la investigació periodística a La Cuarta espada, en la seva darrera novel·la Tan cerca de la vida, el torn és per a la Ciència Ficció
Roncagliolo utilitza elements arquetípics del gènere amb una marcada intenció paròdica. Ens trobarem amb una convenció (Lem, Borges), organitzada per la poderosa corporació Géminis (Tyrell/Blade Runner), en un enorme hotel on el personatge principal es troba amb fantasmagòriques presències (King/Kubrick) entre sessió i sessió dedicada al desenvolupament de la I.A. (Asimov, Dick/Scott, Aldiss). Roncagliolo ens vol fer veure que aquests elements de gènere que foren vàlids fa unes dècades per profetitzar allò que havia d’arribar ja no ens resulten vàlids avui en el marc d’una ciutat com Tokyo. La gran troballa de la novel·la és que Roncagliolo alhora que treballa amb intenció paròdica els elements clàssics del gènere és capaç d’oferir-nos una clau de volta final que ens torna a situar la novel·la en el terreny de la projecció futurista.
9 Comments
Haurem d’anar aquesta tarda a sentir al Roncagliolo 😉
És un autor que val molt la pena
Jo estic llegint aquesta novel·la col·laborativa . El Rocagliolo ha escrit el primer capítol
És curiós perquè Roncagliolo era reaci a utilitzar les TIC en el procès creatiu tiu i arran del viatge a Tokyo que va inspirar Tan cerca de la vida i la sensació d’aïllament que li va provocar el seu obsolet material tecnològic en el món nipó es va convetir en un decidit defensor…
Un “novelón”. Aquest autor te l’habilitat de canviar de registre a cada novel·la que escriu i sorprendre’ns amb les seves propostes. A banda de d’un argument que enganxa i d’un aconseguit final, m’ha agradat especialment el tractament que fa del Japó, Tokio i la cultura japonesa.
D’acord amb el tractament que l’autor fa del Japó. Fa esment de llocs comuns i elements característics de la seva cultura sense caure en la superficialitat de turista de la Coixet. De fet el Japó s’ha convertit en una presència habitual en la novel·la en castellà dels darrers anys (Loriga, Alberot Olmos, Alberto Torres Blandina, Maria Sirvent, Ednodio Quintero, Mario Bellatín….)
D’acord amb el tema del tractament del Japó. Fa esment d’elemtents comuns de la seva cultura sense caure en la superficialitat de turista de la Coixet. De fet Japó s’ha convertit en escenari clàssic de la novel·la en castellana dels darrers anys: Loriga, Alberto Olmos, Alberto Torres Blandina, Maria Sirvent, Ednodio Quintero, Mario Bellatín….
M’he llegit Abril rojo i Memorias de una dama, i m’han agradat molt. Sóc un admirador de la literatura feta al Perú. Però des que la Coixet se’n va anar a Tòquio, tot el que fa olor al suposat existencialisme japonès m’avorreix bastant.
Si el recomanes tu, Brausen, serà lectura obligatòria
Hola líquid, la característica més notable de Roncagliolo és que una obra seva no té res a veure amb l’anterior (ara està treballant en una obra d’investigació sobre un amic poeta de Garcia Lorca que il·lumina aspectes fins ara desconeguts). Abril rojo és un thriller polític, Memorias de una dama una biografia de ficció farcida de elements autoficcionals i Tan cerca de la vida una obra de gènere fantàstic que proposa un interessat diàleg entre l’herència del gènere i la nostra realitat. Si t’animes a llegir-la confio que t’agradi.