Escofierr, Michaël. La veueta. Barcelona: Kókinos, 2012

Qui no ha fet alguna vegada una malifeta pensant que ningú no el veia? Estem segurs que el nostre protagonista no ho tornarà a fer mai més.

En Perico ha menjat molt al matí i de tant menjar li han vingut ganes de fer caca, s’amaga darrera d’un arbre i quan acaba: oh! Horror! No hi ha paper… així que mira cap a una banda, mira cap a l’altra i no troba res que li vagi bé per netejar-se.

Les pedres són massa dures, les molses massa relliscoses però uns calçotets vells i foradats?… Sí, això anirà força bé i dit i fet, els agafa, es neteja i els llença tranquil·lament.

Quan es disposa a tornar a la seva roca sent una veueta que com si de Pepito Grillo es tractés, li retreu tot el que ha fet i li ordena que netegi els calçotets i els deixi on els ha trobat.

La sorpresa apareixerà al final del conte quan el lector esbrini realment qui és “la veu de la consciència” i autèntic propietari dels calçotets, situació que farà que tant grans com petits facin una gran rialla.

Les il·lustracions de Kris Di Giacomo divertides, molt expressives i acompanyant a un text amb tipografia canviant, donen molta agilitat a la història.
Si voleu explicar la importància dels hàbits d’higiene, el respecte a les coses alienes i el fet de dir sempre la veritat no deixeu de llegir aquest divertit conte que té un començament escatològic i un final sorprenent.