Coupland, Douglas. JPod
Barcelona: El Aleph, 2006
Ethan Jarlewski treballa en una empresa de videojocs i, per alguna estranya peculiaritat del programa de recursos humans, tots els treballadors de l’empresa, amb un cognom que comenci amb J, estan asseguts en un mateix grup de cubicles, batejat com JPod. Allí, en comptes de treballar, es dediquen a inventar jocs matemàtics i problemes per resoldre amb Google. Tot sembla anar bé fins que arriba Steve, un nou executiu…
Per a poder interpretar algunes pàgines, que sembla que no tinguin sentit, és important mirar el lloc web del llibre.
JPod és un llibre amb personatges típics de Coupland, amb humor, ironia i mala llet en grans quantitats, amb moltes referències geeks, llocs webs i personatges de la cultura techie.
JPod és la versió actualitzada de la novel·la del mateix autor, Microsiervos, publicada al 1995 i reflexa molt bé com ha evolucionat a les empreses del sector de les tecnologies, els canvis en els productes i, sobretot, el desencant per les expectatives incompreses. Si a Microsiervos els protagonistes eren treballadors motivats, a JPod són gent brillant però preocupada per tot excepte per “produir valor per a l’empresa”.
Del llibre se’n va fer una sèrie de 13 capítols.
L’autor: Douglas Coupland
- Web oficial
- “Time capsules” el seu bloc al New York Times
Té bona pinta! Ara el demano a alguna de les biblioteques que el tenen disponible!
Em sembla una lectura molt actual, sobretot per la descripció dels treballadors tancats en cubliques i ordenats per la lletra “J” , jajaja. No sé si sóc prou geeky per entendre bé el contingut, tiro més a nerdy ;P
Curios… el buscarem per devorar-lo!!!
És un llibre força sorprenent. Recordo molt bé el capítul en el qual els protagonistes feien un concurs per a esbrinar qui trobava més ràpids nosequants decimals del número PI… 🙂
Gràcies per tornar a descubrir-nos aquest llibre!
JPOD no va de techies, ni de geeks ni es una loa al mundo de la informática ni muchísimo menos. JPOD es una novela sobre la desquiciante década prodigiosa la de los 2000s que ahora acaba y que muestra a un sinfín de jóvenes en la treintena desquiciados por sus vidas grises, aburridas y terriblemente centrifugadas por los ordenadores y su trabajo en una multinacional de los ordenadores, que no los trata demasiado bien. Estem davant d’una novela colosal, increÏble i que retrata un món d’avorriment i de nihilisime sense fre. Els treballadors d’aquesta megaempresa, se senten que la informàtica aliena les seves vides i per tant la obra no lloa el món techie sinó envers el contrari: el detesta. Douglas Coupland un creatiu en el millor i més ampli sentit de la paraula consigue demostrar que la informática sin cultura detrás es como un enorme agujero negro, sumidero de tiempo y desgastadora de vidas.