No només és una llegenda viva dins del món dels còmics de superherois, també és un home encantador. Avui tenim el privilegi d’entrevistar en Jim Salicrup, editor de còmics!
 

1.Com vas començar a treballar per Marvel comics?
Vas conèixer l’Stan Lee en persona? Com era?

Vaig enviar una postal a Marvel Comics quan tenia 15 anys, oferint-me per fer d’esclau, i afortunadament per a mi, l’editor en cap que hi havia aleshores, en Roy Thomas, i en Sol Brodsky (que aleshores era la mà dreta de l’Stan Lee)  van estar encantats d’acceptar la meva proposta, però en Roy va insistir en què m’havien de pagar. L’ambient era molt relaxat, tot i que anaven curts de personal i tothom treballava molt. A mi em semblava que era un mortal que caminava entre déus! L’Stan Lee estava tan atrafegat com la resta. L’acabaven de nomenar editor i en aquell moment tenia més poder, i encara més responsabilitats. Tanmateix, ell es comportava com l’Stan Lee que el públic coneix. A més de ser molt treballador, i molt amable, era molt impacient. Potser això explica perquè era tan productiu, sempre es moria de ganes d’acabar el projecte en el qual estava treballant. A més a més, a l’edifici on s’allotjaven les oficines de Marvel  l’ascensor era increïblement lent, i sovint, quan em cansava d’esperar, agafava les escales per baixar  i em creuava amb l’Stan, que pujava cap a les oficines.
 

2. Més o menys sabem en què consisteix la feina dels dibuixants i dels guionistes de còmic, però en què consisteix fer d’editor?

Bàsicament la feina d’editor consisteix a combinar els elements d’un còmic o novel·la gràfica de manera que els resulti agradable als que tenen els drets dels personatges i aconseguir que el còmic arribi a la impremta  a temps. Això implica que has de fer d’editor de la història, de director d’art, de guàrdia del tràfic, de “coach”, etcètera. La meva definició personal és que un editor ha de propiciar les condicions perquè la creativitat flueixi. Amb la meva feina espero inspirar a tothom que fa còmics a que facin la millor feina possible, però sempre amb el temps que tenim. No ens podem permetre esperar  que tot estigui perfecte, però sí que podem aprofitar el temps que tenim al màxim. Per norma general, un editor pot estar treballant en diferents projectes que estan en diferents fases de producció. Però bàsicament, cada cas que es doni ha de tenir el vistiplau de l’editor. Un editor aprova les idees per la història, els arguments, els guions, les composicions de pàgina, l’entintat, l’acolorit de les cobertes i de les pàgines interiors d’un còmic. Els editors també han de proporcionar informació al departament de vendes sobre el còmic o la novel·la gràfica, i moltes altres coses que es fan “entre bastidors”, però el més important és aconseguir acabar el còmic i tenir-lo llest per enviar a impremta.
 

3. Hi ha algun còmic que t’hauria agradat editar? Sí la resposta és afirmativa, quin seria i per quin motiu?

N’hi ha un munt! Aquesta és la raó per la qual encara continuo editant còmics després de tants anys. Hi ha milers d’artistes amb els quals m’agradaria treballar i milers de personatges que m’agradaria editar. Per exemple, en Plastic Man. M’agradaria oferir una versió del personatge que fos fidel a idea original del seu creador, en Jack Cole, i que a la vegada fos molt moderna.
 

4. Hi ha algun escriptor o dibuixant amb qui t’agradaria treballar?

M’ha encantat treballar amb els escriptors i els dibuixants amb qui ja he treballat, i encara hi ha molts més amb qui m’agradaria treballar. Sense dubte amb  Neil Gaiman, Alan Moore i Warren Ellis són alguns dels guionistes amb qui m’agradaria treballar, i, pel que fa als dibuixants, Noah Van Sciver, Neal Adams i  Barry Smith.

5. Has editat molts còmics nord-americans, com els d’Spider-Man, els X-Men  i els Quatre Fantàstics, però avui en dia edites còmics europeus com Els Barrufets. Segons el teu parer, quines són les diferències entre el còmic europeu i el còmic nord-americà? Em refereixo a si trobes diferències en la manera que uns i els altres s’adrecen als lectors.

Bé, pel que fa al material europeu, no els edito exactament. El que faig és “tornar a assemblar” el material existent per a un públic nou. El còmics dels Barrufets són un bon exemple d’això. Nosaltres agafem aquest material tan meravellós, el traduïm, el tornem a rotular i fem els canvis editorials mínims per tal de preservar l’esperit del seu autor, en Peyo. Simplement volem traslladar tot allò que feia especial aquell material a les nostres edicions. Una altra diferència entre els còmics europeus, sobretot els antics, i els còmics nord-americans és que els primers contenent molta més història per pàgina. Per començar les pàgines també són grans als còmics europeus en comparació als còmics nord-americans.
 

6. Vas contribuir en la creació de Venom, un enemic d’Spider-Man que darrerament s’ha fet molt popular perquè li han dedicat una pel·lícula (podeu veure el tràiler al final d’aquesta pregunta). Algun cop vas imaginar que el personatge tenia tant de potencial? Ens pots donar més detalls de com va ser creat?

En aquella època es va donar un canvi d’editors a Marvel. A l’anterior editor ja li estava bé que l’esdeveniment que celebrés que la col·lecció  Amazing Spider-Man arribava al seu número 300 fos que l’Spidey tornés a portar el seu vestit original de color blau i vermell. El nou editor en cap volia quelcom diferent, un enemic que estigués a l’alçada de l’heroi. Ja anavem molt avançats amb la feina, i, fèssim allò que fèssim al final, el millor era que tingués a veure amb el vestit. Recordo que l’escriptor David Michelinie estaba planejant que en algun moment de la sèrie, el vestit alienígena tornés, però que el portés una dona. Li vaig exposar la idea de fer-ho al número 300 i en David va estar d’acord. Però no volia que l’enemic fos una dona, i em semblava que l’editor en cap tampoc no ho voldria, així que també li vaig comentar la meva idea. Ell em va aconsellar que aquell que portés el vestit aliènigena fos un homenàs, algú més poderòs que l’Spider-Man. Per això quan vaig tornar a parlar amb en David i li vaig haver de dir que seria un home en comptes d’una dona, li podria donar la culpa a l’editor en cap. En David es va inventar la resta de detalls sobre el personatge, que el seu nom seria Eddie Brock i li va posar el nom de Venom. El dibuixant Todd McFarlane va fer una gran feina per tal que Venom semblés esfereïdor. Un altre dibuixant, l’Erik Larsen, li va acabar de donar el toc que la seva llengua sembés tan llarga. Que si sabia que en Venom tenia tant de potencial? No, no ho sabia. Esperàvem que cada enemic que trèiem a la col·lecció fos memorable, però ho vam aconseguir amb pocs. Així que estic content que poguèssim crear un enemic a l’alçada de l’Spider-Man.
 

7. També vas ser responsable d’editar L’última cacera de Kraven. Sembla que t’agraden els supervillans. Segons la teva opinió, quines característiques ha de tenir un personatge així?

M’encanten els malvats. Bàsicament, com més formidable sigui l’antagonista, millor quedarà l’heroi. A qui li agraden els dolents fluixos? Òbviament, com més interessants siguin aquests, més interessant serà la història que expliques. Fa dècades que es publiquen còmics de superherois, i forma part de la tasca de l’editor fer que les històries semblin fresques i novedoses, i no fer sempre el mateix. Això suposa tot un repte, però també és el que fa que la feina sigui tan divertida. A més,  els fans dels superherois esperen trobar-se certs elements a les històries que llegeixen. Tan és que es tracti de The Amazing Spider-Man o dels Barrufets, cada història ha de tenir els elements bàsics que fan que els seus seguidors comprin els títols, perquè si no és així, poden acabar decebuts i no tornar mai. Així i tot, si es repeteixen les mateixes coses una vegada i un altre, els lectors s’avorririen i dedicarien la seva atenció a una altra cosa més emocionant. De manera que, aconseguir que hi hagi tots els elements que s’esperen d’una manera nova és el repte de veritat! Inventar-se un nou dolent amb carisma, o presentar un dolent  clàssic  des d’una perspectiva innovadora, com va passar amb en Kraven, són dues maneres d’intentar superar el repte.

8. Les històries de superherois han canviat molt des  que tu les editaves (pel que fa al sexe, la violència, la política…)?

Quan jo feia d’editor a Marvel, els còmics encara havien de ser aprovats per la Comics Code Authority, i per tant, havien de ser més adients pel públic infantil. Crec que històries com la de “L’última cacera d’en Kraven” van forçar els límits d’aquest tipus d’història, i fins i tot vam anar una mica massa lluny i tot. Ara em sembla divertit que hi hagi còmics de Batman o Superman dissenyats especialment per als més petits, mentre que les col·leccions originals  són pel públic adult. Precisament va ser aquest canvi cap a un públic més adult el que va inspirar el meu soci a l’editorial, en Terry Nantier, a engegar una editorial de còmics i novel·les gràfiques pel públic infantil. Això va ser l’any 2005, i des d’aleshores pràcticament totes les editorials han pujat al carro! Ara tenim més competència que mai, però encara seguim publicant!
 

9. Considerant la teva experiència de 20 anys com a editor a Marvel, quines diries que són les característiques que defineixen una “història Marvel”? Creus que els mateixos principis s’apliquen a les pel·lícules que adapten els seus còmics?

El contrast entre els personatges de Marvel i els de DC Comics era molt més acusat fa anys. Al principi els personatges de DC Comics (Batman, Superman, Wonder Woman…) eren molt més plans, els bons eren bons i els dolents eren molt dolents, i mai no els veiem en les seves identitats civils. Marvel posava èmfasi en les persones que hi havia darrere els antifaços, i en mostrava que, malgrat els seus superpoders, els herois tenien defectes com la resta dels humans. Això feia que les històries Marvel fossin poderoses i emotives. A més a més, malgrat tota la seva èpica, els còmics Marvel tenien molt de sentit de l’humor i sabien riure’s d’ells mateixos. Les pel·lícules amb personatges Marvel són fidels a aquest estil. Amb el temps DC Comics també va començar a fer còmics així, i sembla que les pel·lícules que han tingut més èxit també imiten l’estil Marvel.
 

Si us ha interessat aquesta entrevista, us recomano aquestes obres, tres d’elles editades pel nostre entrevistat d’avui, i que teniu disponibles a diverses biblioteques: