On són els límits d’un món? Qui dibuixa les fronteres i qui les pot traspassar? Si no hi ha un enfora de la civilització, on comença la barbàrie? És possible escapar-ne o cal endinsar-s’hi per subvertir-ne les lògiques? Què hi tenen a veure les llengües que ens obren i ens tanquen l’accés a l’altre?
Escriptor i traductor francès, nascut a Niort el 1972. Després dels estudis d’àrab i de persa a l’Institut National des Langues et Civilisations Orientales (INALCO) de París i de llargues estades a l’Orient Mitjà, Mathias Énard s’instal•la el 2000 a Barcelona, on impulsa diverses revistes culturals. Premi Goncourt l’any 2015 per la seva obra Boussole (Brúixola, Empúries, 2016) i Premi Albert Camus 2022, entre d’altres guardons, és autor d’una obra reconeguda internacionalment. Entre els seus llibres més recents, Remontando el Orinoco (Random House Espanya 2025), Desertar (Empúries, 2024) o El banquet anual de la Confraria d’enterramorts (Empúries, 2020).
Pensar una biblioteca amb Mathias Énard
Umberto Eco diferenciava el diccionari de l’enciclopèdia. Mentre el primer fa referència al significat, el segon es pregunta pel sentit. El diccionari vol ser el més precís possible, es concentra en la denotació de les paraules. L’enciclopèdia obre l’idioma al context, a la connotació i a les relacions circumstancials. Podríem dir, doncs, que pensar una biblioteca compartida és pensar una enciclopèdia oberta, plena de vincles i promiscuïtats, de memòria, crítica i imaginació. Això és el que volem convocar quan convidem els participants de l’Escola de Pensament a Pensar una biblioteca. Una biblioteca que no es conforma amb definicions ni cànons. Que creix, i es modifica, amb l’encontre i la interrupció de la paraula viva.
Recordes la teva primera lectura? Quina va ser, i per què creus que et va marcar?
Recordo un llibre —Les mil i una nits, recull de contes, il·lustrat, gruixut, que vaig agafar a la biblioteca pública quan tenia potser 8 o 9 anys. Em va marcar per la primera aproximació a l’exotisme, a la diferència i a una forma estranya d’erotisme.
L’has tornat a llegir? Què hi has trobat, una vegada passat el temps?
He tornat a llegir Les mil i una nits diverses vegades, en traducció i en l’original àrab; hi he descobert òbviament moltes més coses del que creia! És una obra cabdal de la literatura universal.
Es llegia a casa teva? Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?
A casa meva hi havia molts llibres. El meu avi era un lletraferit que havia publicat uns quants llibres tècnics sobre grafologia. Recordo que em va posar el tercer volum de A la recerca del temps perdut, El costat de Guermantes entre les mans dient-me (tenia 12 o 13 anys): “Aquí trobareu gent interessant.” No em va interessar gaire; però no he parat de llegir Proust des de llavors.
Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…
Blaise Cendrars, La Prose du Transsibérien et de la Petite Jehanne de France.
L’últim llibre que tu has regalat. I per què?
Orlando Figes, El baile de Natasha, Taurus. La millor aproximació a la cultura russa del segle XIX. Un viatge apassionant, per entendre millor la història russa a través de les seves obres literàries i musicals. Un llibre immens, fractal, en què cada pàgina fa venir ganes de llegir-ne mil.
Quin llibre tens a la tauleta de nit?
Les obres completes de H. P. Lovecraft: en traducció, en anglès, en adaptació a còmic… Un munt de llibres horrífics.
Quin llibre tens a la taula de treball?
Assajos i novel·les sobre els Balcans i les cultures balcàniques, Danilo Kiš, Aleksandar Tisma, David Albahari, Aleksandar Hemon, Semezdin Mehmedinović…
Tres llibres que hagis llegit durant el procés de creació d’un projecte, i que expliqui allò que fas…
- Annemarie Schwarzenbach, Mort a Pèrsia(Tod in Persien)
- Sadeq Hedayat, La lechuza ciega (Siruela) o El búho ciego (Hiperión)
- Ian Bostridge, “Viaje de invierno” de Schubert, Acantilado
Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb allò que fas, o que no coincideix amb com tu veus el món, i que, tot i així, no has pogut deixar de llegir.
Frank Herbert, Dune.
Un autor o autora per pensar “allò que escapa”.
Jakob von Uexküll, Andanzas por los mundos circundantes de los animales y los hombres (Streifzüge durch die Umwelten von Tieren und Menschen).
Obres destacades a Biblioteques de Barcelona
Cendrars, Blaise
Madrid: Visor, 2003
Bostridge, Ian
Barcelona: Acantilado, 2019
3 Comments
Potser a mí el llegir llibres em va entrar per la meva germana. Ella, 6 anys més gran, era sòcia del “circulo de lectores” i així vaig tenir a l’abast obres diverses d’autors molt coneguts. Cela, Garcia Márquez, Dostoievski,etc. van passar per les meves mans en la meva adolescència i em van proporcionar coneixement i plaer.
De H. P. Lovecraft us recomano El cas de Charles Dexter Ward, es tracta d’una novel·la de terror, en el qual ens adverteix d’invocar allò que no puguem controlar.
Gràcies per la recomanació