Com ens podem apropar a un món que està construït per mantenir la distància? Quin paper tenen els objectes i les mans a l’hora de descobrir una realitat que se’ns escapa? Hi ha espai per a una paraula que no sigui una forma de desconsol?
Alberto Conejero és dramaturg i poeta. Nascut a Vilches el 1978, viu entre Girona i Madrid, on en els darrers anys ha estat el director del Festival de Otoño. Les seves obres de teatre més recents són El mar: visió d’uns nens que no l’han vist maiObre en una finestra nova (2022) i En mitad de tanto fuegoObre en una finestra nova (2023). Entre moltes altres distincions, va ser premi Nacional de Literatura Dramàtica l’any 2019.
Xavier Bobés és creador escènic i investigador. Es defineix com a autodidacta i apassionat per la poètica dels objectes, cosa que l’ha dut a ser un dels referents principals del teatre d’objectes i a fundar, el 2015, el col•lectiu de detectius d’objectes El Solar. Entre molts altres projectes, va crear, junt amb Alberto Conejero, la peça El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai , sobre el mestre Antoni Benaiges.
Pensar una biblioteca amb Alberto Conejero
Recordes la teva primera lectura? Quina va ser i per què creus que et va marcar?
Les edicions “de la Torre” per a infants de poemes de Miguel Hernández i Antonio Machado. No recordo quin dels dos va arribar primer. Crec que em van marcar primer per la sonoritat, el seu embruixament físic, i després perquè em van permetre descobrir mons propers, però invisibles.
Ho has tornat a llegir? Què li has trobat, un cop passat el temps?
Recordo l’impacte de tornar a llegir el poema de Machado que diu “Pegasos, lindos pegasos, caballitos de madera… Yo conocí siendo niño / la alegría de dar vueltas /”. Llavors el poema era pur present, no em vaig adonar del pretèrit en els verbs, i amb els anys els verbs van ser el centre del poema. “Yo conocí siendo niño”…
Es llegia a casa teva? Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?
No, amb prou feines es llegia. Soc el primer de la meva família que ha pogut tenir estudis superiors. Els llibres van arribar per prescripció mèdica primer —vaig ser un nen dislèxic, llançat al camp de batalla de les lletres— i després ja per la meva passió per la lectura i pels estudis. Respondria l’enciclopèdia que la meva família va comprar per volums amb molt d’esforç. Si no recordo malament, cada mes s’avançaven tres o quatre lletres de l’abecedari del món.
Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…
La poesia completa en català de Joan Vinyoli.
L’últim llibre que tu has regalat. I per què?
Vaig regalar la meva Leonora a Natalia Huarte i Luz Prado, les intèrprets que van fer possible la seva lectura a finals de desembre al Círculo de Bellas Artes. Si el teatre és efímer com el foc, la literatura dramàtica és, llavors, la llenya que vol el foc.
Quin llibre tens a la tauleta de nit?
Ara mateix Nuevo en la ciudad nueva, de Juan Antonio González Iglesias.
Quin llibre tens a la tauleta de feina?
Fuenteovejuna, de Lope de Vega.
Tres llibres que hagis llegit, durant el procés de creació d’un projecte, i que expliquin el que fas…
- La inteligencia de las flores, de Maeterlinck, per a Todas las noches de un día.
- Ilíada, d’Homer, per a En mitad de tanto fuego.
- Escola d’aprenents, de Marina Garcés, per a El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca.
Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb el que fas o que no coincideix amb com tu veus el món i que, no obstant això, no has pogut deixar de llegir.
Un autor o autora per “pensar a les palpentes”.
Pensar una biblioteca amb Xavier Bobés
Recordes la teva primera lectura? Quina va ser, i per què creus que et va marcar?
No recordo el primer llibre que vaig llegir. Recordo lectures obligatòries de l’escola, ja d’adolescent. El árbol de la ciencia, de Pío Baroja, és el primer llibre que em vé al cap. Recordo que em va sorprendre que m’agradés, encara tinc molt present aquesta sensació, ja que em va costar llegir per l’estil de l’escriptura i l’idioma (no llegia en castellà).
L’has tornat a llegir? Què hi has trobat, una vegada passat el temps?
El vaig llegir aquesta primavera passada del 2024 a casa els meus pares de nou, el mateix llibre que estava col·locat al mateix lloc potser des de feia més de 30 anys. Em fascina l’univers descriptiu dels personatges i de les atmosferes, durant els dies de lectura del llibre podia visualitzar les anades i tornades del metge a les cases.
Es llegia a casa teva? Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?
No gaire. A casa recordo el meu pare llegint diferents tipus de llibres religiosos i la meva germana llegint llibres d’aventures com per exemple Los cinco. La meva mare només fullejava revistes de plantes. L’enciclopèdia Monitor, que el meu pare va comprar en fascicles al quiosc de casa, va ser la meva introducció al món de les biblioteques. Personalment no recordo cap més llibre en concret abans de la meva adolescència, només l’univers dels dicccionaris català, castellà i més tard anglès (m’encantaven).
Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…
El que m’estic llegint actualment, Les ciutats invisibles d’Italo Calvino.
L’últim llibre que tu has regalat. I per què?
La invenció de la solitud, de Paul Auster. Va ser el primer llibre que vaig llegir de Paul Auster i que recomano sempre.
Quin llibre tens a la tauleta de nit?
Fins fa dos dies La travesía de las anguilas d’Albert Lladó.
Ara mateix Les ciutats invisibles d’Italo Calvino.
Quin llibre tens a la taula de treball?
Altres Brosses de Joan Maria Minguet.
Tres llibres que hagis llegit, durant el procés de creació d’un projecte, i que expliqui allò que fas…
Cito llibres que m’acompanyen al llarg dels anys i que envelleixen amb mi, i que rellegeixo sempre que comparteixo processos de creació o docència:
La mano que piensa de Juhani Pallaasma, aquest llibre m’ha acompanyat aquests últims cinc anys durant tots els laboratoris de creació i docència i és el llibre que m’hagués agradat arribar a pensar/escriure.
Especies de espacios de Georges Perec és el llibre que més he tunejat i homenatjat mai a la meva vida. És per mi un regal incommensurable que no s’acaba mai ja que només es llegeix del tot amb la pràctica.
Quelques zones de liberté de Robert Lepage, m’acompanya des de fa 15 anys.
Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb allò que fas, o que no coincideix amb com tu veus el món, i que, tot i així, no has pogut deixar de llegir.
La majoria d’escriptors que he llegit no tenen res a veure amb allò que faig però sí que són referents a nivell íntim. Citaria tres que m’han canviat la vida: Paul Auster, Stefan Zweig i Marguerite Yourcenar.
Un autor o autora per a “pensar a les palpentes”.
Paul Auster. Proper, amb diferents estils d’escriptura segons la motivació personal, i es pot llegir en l’idioma que va ser escrit si tens nocions mitjanes d’anglès.
Obres destacades que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona:
Hernández, Miguel
Madrid: Ediciones de la Torre, 2007
Machado, Antonio
Madrid: Ediciones de la Torre, 2010
Weil, Simone
Barcelona: Edicions de 1984, 2023
Blyton, Enid
Barcelona: Fundació Joan Brossa: Ajuntament de Barcelona, 2023
Pallasmaa, Juhani
Barcelona: Gili, 2011
