I si les paraules no sempre diguessin el que sembla que diuen? I si entre la fonètica i la semàntica s’escapés alguna cosa del sentit que podem arribar a captar? Hi ha un ritme del cos i de la paraula que són necessaris per entendre el sentit del que passa i poder-ne participar?
Jordi Oriol és actor, músic i dramaturg. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, ha rebut una àmplia formació tant en l’àmbit musical com teatral. A banda de la seva extensa obra teatral, ha fet de dramaturg de peces de dansa (amb Lali Ayguadé), de circ (amb Circ Cric) o de música (amb la Cobla Sant Jordi, la Banda Municipal de Barcelona, l’Orquestra Simfònica del Vallès, o amb grups com Seward). També ha portat la poesia a escena amb Carles Santos, Enric Casasses, Josep Pedrals o Martí Sales. Ha estat membre fundador de les associacions Heliogàbal (1999), AreaTangent (2003) i Indi Gest (2007), el col•lectiu artístic amb el qual crea actualment els seus projectes.
Pensar una biblioteca amb Jordi Oriol
Umberto Eco diferenciava el diccionari de l’enciclopèdia. Mentre el primer fa referència al significat, el segon es pregunta pel sentit. El diccionari vol ser el més precís possible, es concentra en la denotació de les paraules. L’enciclopèdia obre l’idioma al context, a la connotació i a les relacions circumstancials. Podríem dir, doncs, que pensar una biblioteca compartida és pensar una enciclopèdia oberta, plena de vincles i promiscuïtats, de memòria, crítica i imaginació. Això és el que volem convocar quan convidem els participants de l’Escola de Pensament a Pensar una biblioteca. Una biblioteca que no es conforma amb definicions ni cànons. Que creix, i es modifica, amb l’encontre i la interrupció de la paraula viva.
Recordes la teva primera lectura? Quina va ser, i per què creus que et va marcar?
No sé quina va ser la primera lectura exactament, però de les primeres que recordo és El Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry.
L’has tornat a llegir? Què hi has trobat, una vegada passat el temps?
En el seu moment el vaig rellegir molts cops. I sí, així que el vaig tornar a llegir d’adult hi vaig descobrir al·legories que de petit se m’escapaven.
Es llegia a casa teva? Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?
El Petit Príncep era un llibre concorregut i comentat, sí. Però el que més recordo de la biblioteca familiar eren els 24 volums verds de
la Gran enciclopèdia catalana d’Edicions 62, que ocupaven bona part de la llibreria del menjador-sala d’estar. Sovint m’hi perdia, explorant la història o
territoris que semblaven fantasia. Imagino que les seves dimensions i pes em frenaren d’endur-me’ls en la meva emancipació. Però vaig tenir coratge de
robar la sisena edició del vermell Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, que encara tinc a mà, tot i ja no consultar-lo. Un altre llibre que mantinc a la meva llibreria particular, però que prové de casa els meus pares és una traducció de Josep M. Corredor de Els mots de Jean Paul Sartre. Tot i que jo sóc més d’Albert Camus.
Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…
La klaxon i el camí de Carles Sindreu. Present de Martí Sales.
L’últim llibre que tu has regalat. I per què?
Sobre l’art de perdre’s de Rebecca Solnit. Per les seves històries i la seva manera de narrar i desgranar les troballes que sovint sorgeixen en el vagar i
divagar.
Quin llibre tens a la tauleta de nit?
Ara mateix: L’Escrita de Perejaume.
Quin llibre tens a la taula de treball?
Càlcul de metàfores de Lluís Nacenta, i El millor dels mons impossibles de Gabriel Ventura.
Tres llibres que hagis llegit, durant el procés de creació d’un projecte, i que expliqui allò que fas…
Previ al procés d’escriptura de Sísif fa no fa ensopegar amb: El mite de Sísif, d’Albert Camus.
La vida imperfecta: una introducció a Montaigne, de Jordi Bayod.
La música invisible, de Stefano Russomanno.
Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb allò que fas, o que no coincideix amb com tu veus el món, i que, tot i així, no has pogut deixar de llegir.
Angélica Liddell.
Un autor o autora per a “pensar a les palpentes”.
Samuel Beckett.
Obres destacades que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona:
Solnit, Rebecca
Barcelona: Angle Editorial, 2020
Nacenta, Lluís
Barcelona: La Magrana, 2024
Ventura, Gabriel
Barcelona: Anagrama, 2025
Russomanno, Stefano
Madrid: Fórcolas, 2017
1 Comment
Sembla mentida com els diccionaris en general, i la enciclopèdia catalana en particular, són llibres que sempre estan presents. No es poden abndonar ni que ara no els revisitis. M’ha fet gràcia que em va passar el mateix que a en Jordi Oriol!