Què ens atrau de les històries de por que ens han explicat des de petits? Com funciona el vincle entre terror i imaginació? De quina manera es configura la idea de comunitat quan el que és sinistre passa dins de casa i no en un lloc estrany i inaccessible?
Llicenciada en Filologia Anglesa i màster en Lingüística, Mar García Puig és autora del llibre La història dels vertebrats (La Magrana, 2023), guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Nollegiu i el Premi Vanity Fair a l’autora revelació. Publicat també en castellà (Random House, 2023). Editora i traductora de professió, ha col•laborat en mitjans com El País, La Vanguardia, El Periódico, El Diario o Público, i té una secció al programa de Catalunya Ràdio Les dones i els dies. La seva darrera obra és Això tan tenebrós (La Magrana, 2025) / Esta cosa de tinieblas (Debate, 2025).
Pensar una biblioteca amb Mar García Puig
Umberto Eco diferenciava el diccionari de l’enciclopèdia. Mentre el primer fa referència al significat, el segon es pregunta pel sentit. El diccionari vol ser el més precís possible, es concentra en la denotació de les paraules. L’enciclopèdia obre l’idioma al context, a la connotació i a les relacions circumstancials. Podríem dir, doncs, que pensar una biblioteca compartida és pensar una enciclopèdia oberta, plena de vincles i promiscuïtats, de memòria, crítica i imaginació. Això és el que volem convocar quan convidem els participants de l’Escola de Pensament a Pensar una biblioteca. Una biblioteca que no es conforma amb definicions ni cànons. Que creix, i es modifica, amb l’encontre i la interrupció de la paraula viva.
Recordes la teva primera lectura? Quina va ser, i per què creus que et va marcar?
Vaig entrar a la lectura a través dels còmics d’Ibáñez, especialment Mortadelo y Filemón. De petita vaig estar malalta i vaig passar per diverses operacions que em provocaven dolor físic. Mortadelo m’acompanyava sempre, em feia riure i em despertava la imaginació amb les seves disfresses impossibles.
L’has tornat a llegir? Què hi has trobat, una vegada passat el temps?
Els he llegit amb els meus fills i he entès què em va fascinar tant. Les onomatopeies dels cops que rebien els personatges donaven, per primera vegada, una expressió literària al meu dolor físic. També em va donar una de les claus per sobreviure a la malaltia: riure’m de mi mateixa i del meu patiment.
Es llegia a casa teva? Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?
El meu pare llegia molt. Va emigrar sent molt petit de Sòria i mantenia un vincle literari amb el seu lloc d’origen, ja que no deixava de ser un espai misteriós, perquè no en conservava pràcticament records. Antonio Machado era una figura molt venerada. I a casa es narraven molt les Leyendas de Bécquer, que es desenvolupen en aquesta geografia que va ser el meu primer locus literari. Continua sent un dels meus llibres de referència.
Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…
L’hora de l’estrella, de Clarice Lispector
L’últim llibre que tu has regalat. I per què?
El mar, de Blai Bonet, a una persona que està aprenent català. No se m’acut millor manera de descobrir la llengua catalana. La paraula de Bonet té una capacitat única per encarnar el dolor de la malaltia i el desig.
Quin llibre tens a la tauleta de nit?
Relíquia de Pol Guasch, i Els moixons, de Montse Virgili.
A més, sempre en tinc un de poesia. Ara mateix una antologia de Piedad Bonnett.
Quin llibre tens a la taula de treball?
La arqueología del saber, de Michel Foucault.
Tres llibres que hagis llegit durant el procés de creació d’un projecte, i que expliqui allò que fas…
- Espectros de Marx, de Jacques Derrida.
- La loca del desván: La escritora y la imaginación literaria del siglo XIX, de Sandra M. Gilbert i Susan Gubar.
- Metáforas de la vida cotidiana, de George Lakoff i Mark Johnson.
Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb allò que fas, o que no coincideix amb com tu veus el món, i que, tot i així, no has pogut deixar de llegir.
Ted Chiang.
Un autor o autora per pensar “allò que escapa”.
Emily Dickinson
Obres destacades a Biblioteques de Barcelona
Derrida, Jacques
Madrid: Editorial Trotta, 2012
Gilbert, Sandra M.
Madrid: Cátedra: Universitat de València: Instituto de la Mujer, 1999
3 Comments
Seguint el fil de les històries de por, terror i també imaginació es podria fer una mega-trobada a Sitges (potser en el proper Festival) amb lectors de misteri, autors, periodistes i fans de cinema i sucariem pa…
La tradició oral transmetia coneixement entre generacions, creava comunitat. la por, un recurs atàvic, ens adverteix dels perills i ens ajuda a sobreviure. les històries que van començar com una necessitat i que ara són un plaer, igualment ens adverteix dels perills de la societat en la qual vivim. Posant llum en la costat més fosc.
Aquest plantejament de “què ens atrau de les històries de por” segur que ens l’hem fet ben sovint tots. O la majoria. I és ben curiós com algunes persones “pateixen” davant d’aquestes històries, però alhora són les que trien per llegir, escoltar, o mirar.