Quan parlem una llengua no som conscients de la riquesa semàntica que té. El llibre que us proposo és un constant degoteig de frases ben escrites, per cada un dels connectors, locucions, adverbis, verbs o preposicions, entre altres, que s’utilitzen en català. Només cal pensar en els adverbis de negació –cap, ningú, res, enlloc, mai o gens– com a referent de característiques pròpies del català. Els modals com a elements lingüístics que modifiquen altres elements de l’oració són un exemple de finesa lingüística. Per exemple: “Em va fer una proposta i a cor calent li vaig dir que sí”. Vegeu quina meravella lingüística!
Hi ha certes regles gramaticals que parlant són admeses, però, compte!, escrites no són correctes. És el cas dels verbs “tindre” o “vindre”, admesos en la parla quotidiana, però no quan escrivim, que hem de dir “tenir” o “venir”. També hi ha expressions que són poc freqüents. La paraula “quelcom” és una d’elles. El llibre dedica pàgines als temps verbals, que, com a llengua llatina, són una mica complexos. De fet, el temps de subjuntiu que tant costa als anglosaxons té una certa lògica en frases subordinades precisament amb adverbis i connectors.
Els locatius modifiquen el verb i normalment indiquen una situació, posició o direcció. És el cas de locatius com “al voltant”, “de cap a cap”, “pertot arreu” o “enlaire”. Els connectors són aquells elements lingüístics que enllacen o relacionen oracions. És el cas de connectors de coordinació com “així i tot”, “per això”, “sinó que”, o connectors de subordinació com “atès que”, “malgrat que” o “en cas que”. En aquests últims una oració depèn sintàcticament d’una altra. Criden l’atenció alternatives lingüístiques que potser no són tan conegudes: per exemple, “en conseqüència” té el seu sinònim: “per consegüent”. Aquest últim no se sent tant.
El llibre també dedica capítols als pronoms febles. Els pronoms febles no són fàcils i també són d’un riquesa d’ús estimable. De fet, el català té unions de pronoms febles com el cas de “l’hi” on un dels pronoms originàriament d’una forma és substituït per “hi”. És el cas de “li” quan s’uneix al pronom de complement directe (per exemple, “el”) on queda reemplaçat pel pronom “hi”.
El català té elements molt propis. Les expressions interrogatives: “Fa fred, oi?”. O les regles de numeració, entre altres. La semblança amb el castellà i el bilingüisme que hi ha a Catalunya fa que ens costi utilitzar-la amb tot el seu potencial. El bilingüisme i el trilingüisme són raons poderoses pròpies de cervells flexibles però dificulta – com diuen els anglosaxons- que siguem experts en el seu domini. Malgrat tot arribem a bon port dedicant-nos a la lectura, fent molts diàlegs i escrivint. No deixeu d’aprofundir en la llengua. Totes les llengües són en essència molt maques. Hem de fer nostra la llengua catalana i si hi afegim unes quantes expressions i frases fetes l’enriquim. Hi ha molta oferta a les biblioteques de Barcelona de llibres de frases fetes en català, així com de gramàtica catalana. Tot al vostre abast.
