Bourge, Pierre. Observar el cielo a simple vista o con prismáticos. Barcelona: Larousse, cop. 2010
L’univers porta amagant secrets des de l’inici del temps i, encara que ens esforcem per buscar respostes, semblem com nens perduts en un gran parc d’atraccions.
Al llarg de la història, l’astronomia ha anat evolucionant i ens ha permès apropar-nos una mica més a tot aquest món on la curiositat ha estat potser, una gran companya del viatge que va començar quan algú, aixecant la mirada cap al cel durant una nit, es va començar a preguntar què eren totes aquelles llums parpellejant damunt seu.
Com en qualsevol altra matèria, per mirar el cel es necessiten coneixements però no cal ser un erudit, només cal ganes d’aprendre. Saber diferenciar una estrella d’un planeta, conèixer les diferents constel·lacions (no és el mateix l’Ossa major que l’Ossa menor), aprendre a orientar-se en el cel nocturn, localitzar l’estrella polar, saber veure correctament un eclipsi de sol i un eclipsi de lluna… però també és interessant saber curiositats com per quina raó parpellegen les estrelles o els seus diferents colors, per què es mou el cel, a on podem anar per veure una aurora polar o una aurora boreal, què és el raig verd etc.
“Observar el cielo” és una guia senzilla que pretén donar alguns consells pràctics per poder observar el cel tant a simple vista com amb l’ajuda d’uns prismàtics, i vol servir també com una introducció al món de l’astronomia (i si ja hi esteu endinsats, garantir una bona estona aprenent més coses sobre aquest fascinant món).
Gaudir d’aquest espectacle que comença totes les nits a qualsevol part del món, és un fascinant viatge apte per a tothom. Això sí, advertim que l’observació contínua de l’univers crea addicció.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KFxpB7hmA78[/youtube]
També és recomanable aquesta guia on trobareu molta informació práctica i curiositats astronòmiques:
I si us heu quedat amb ganes de més, encara hi ha una segona part:
