
NÚM. 17

L’arpista de Nova York continua explorant noves vies d’expressió. A aquesta gravació trobem a una artista més reflexiva i continguda, que torna a treballar amb els seus acompanyants habituals: Rashaan Carter (al baix elèctric) i Allan Mednard (a la bateria). Com a curiositat cal dir que tot l’àlbum està interpretat amb una arpa que va pertànyer a una llegenda de l’instrument: Alice Coltrane.

El pianista Lluís Coloma i el saxofonista-flautista (i clarinetista!) “Blue Lou” Marini uneixen les seves forces per presentar-nos un treball ple de jazz ballable, boggie woogie i fins i tot una peça d’aromes folk anomenada Magical Journey. Cinc temes estan compostos per Coloma, tres per Marini i trobem quatre versions entre la que destaca l'enèrgica Rockin’ Robin. Cal ressaltar que el barceloní té bona química amb “Blue Lou” Marini, tot un virtuós del saxòfon i un dels membres originals de The Blues Brothers.

Energia crua. Així es podria definir aquest LP del trio suec format per Mats Gustafsson al saxòfon, Johan Berthling al baix i Andreas Werlin a la bateria. Podem escoltar una barreja de free-jazz, blues, i rock amb un so orgànic i directe. Molt destacable la producció de Steve Albini que ens va deixar l’any 2024, i que va treballar amb artistes importants del rock alternatiu com Pixies, Nirvana o P.J. Harvey.

Tercer treball al segell Blue Note d’aquest grup integrat per la pianista Renee Rosnes, la trompetista Ingrid Jensen, la saxofonista Nicole Glover, la baixista Noriko Ueda i Allison Miller a la bateria. Un àlbum amb aroma a jazz clàssic dels anys seixanta. Hi trobem dues refrescants versions: Footprints de Wayne Shorter i What the world needs now is love de Burt Bacharach.

Aquest guitarrista i cantant de vint-i-set anys, juntament amb Christone "Kingfish" Ingram, serien actualment els joves artistes que estan revitalitzant el llegat del blues. Aquest LP és una mostra d’això: blues elegant amb secció de vents, grans solos de guitarra i una potent veu plena de sentiment que sobresurt a cançons com Talkin’ Heavy o Life’s Lessons. Recomanat per a seguidors de B.B. King, Freddie King o Buddy Guy.

Quart àlbum amb la seva big band del contrabaixista de Filadelfia, que aquesta vegada s’envolta de cantants tan destacables com Sting, Samara Joy, Cécile McLorin-Salvant, Dianne Reeves o José James. El resultat de tot aquest batilbull de tal·lent és francament impressionant i a McBride li ha proporcionat el premi Grammy al “Millor Àlbum de Jazz Instrumental” d’aquest 2026.

Coincidint amb el centenari del naixement d’aquest músic canadenc Libros del Kultrum reedita la seva biografia. Peterson narra fets vitals sense un ordre cronològic i ens explica el seu difícil camí fins a arribar a fer-se un músic respectat pel públic i la crítica, les seves vivències al costat d’Ella Fitzgerald, Lester Young, Billie Holiday o Stan Getz, però també reflexiona sobre el racisme i la mala imatge que tenia a la societat de l’època ser un artista de jazz. Una obra que ens apropa a la vida i la música d’aquest genial pianista.

Mehldau és un dels músics actuals clau per entendre el jazz que es va fer des de finals dels anys noranta fins als nostres dies i, després d’una vida intensa, als cinquanta-quatre anys edita aquest interessant llibre de memòries. Resulta molt evocadora la seva forma de descriure l’escena de clubs de jazz que hi havia a Nova York entre finals dels anys vuitanta i principis dels anys noranta, el seu treball al costat de Joshua Redman, Jordi Rossy i Pat Metheny, i la seva manera de combinar sense complexos el jazz, la música clàssica, el pop i el rock.


Predicador, pare de vint-i-un fills, avi de noranta nets i, per sobre de tot, un dels millors vocalistes de la història del soul. Solomon Burke va iniciar la seva carrera musical gravant pel segell Atlantic a principis dels anys seixanta i va tenir alguns èxits durant aquella època amb cançons tan memorables com If you need me, Everybody needs somebody to love o Cry to me. Va continuar editant treballs amb poc o gens de repercussió durant els anys setanta i vuitanta, però quan semblava que la indústria discogràfica li havia girat l’esquena el segell Fat Possum li va oferir gravar un nou disc amb cançons compostes per Bob Dylan, Tom Waits, Brian Wilson, Van Morrison, Nick Lowe i Elvis Costello.
Es podria dir
que aquest àlbum va suposar un renaixement artístic per Solomon Burke, aquí trobem un cantant madur amb una veu poderosa envoltat de grans músics de sessió i amb col·laboracions de Daniel Lanois i The Blind Boys of Alabama. A més, la producció de Joe Henry li dona a tot el conjunt de cançons un so orgànic que encara emfatitza més les virtuts de la musculosa veu de Burke. Cançons com Don't Give Up on Me, Fast Train o None of Us Are Free mostren una gran càrrega emocional, una interpretació plena de sentiment arrelada als orígens del soul i el gospel. L’any 2003 aquest LP va guanyar el Grammy al Millor Àlbum de Blues Contemorani i la revista Mojo el va valorar com el millor àlbum de l’any.

Al perfil Spotify de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot també trobareu la playlist dedicada a aquest número d'Eh La Bas!


(Chicago, 1942 – Nova York, 2025)
Encara que amb només quatre anys va començar a estudiar piano va donar-se a conèixer a finals dels anys seixanta com a bateria del grup de Charles Lloyd, del qual també va formar part un jove Keith Jarrett amb qui va col·laborar posteriorment en nombroses ocasions. DeJohnette va destacar com a un intèrpret molt tècnic capaç de passar de la subtilitat més intimista d’un trio de jazz acústic a la percussió més intensa d'una banda de jazz-rock. Podem apreciar la seva
forma de tocar la bateria a treballs tan importants com Bitches Brew de Miles Davis, 80/81 de Pat Metheny, Demon’s Dance de Jackie McLean o At the Montreux Jazz Festival de Bill Evans. Al llarg de la seva carrera va col·laborar, a més, amb pesos pesants del jazz com Sonny Rollins, Joe Henderson, Herbie Hancock o Wayne Shorter.

Dibuixos originals: David Pla
Foto de portada: Jonathan Farber
Fotografies articles:
Solomon Burke:
Tom Beetz via Wikipedia Commons
Jack DeJohnette:
Oliver Abels via Wikipedia Commons
Portada playlist Jazz en viu: John Matychuk
