El malson que viu la ciutat no és una ficció. Sí, és veritat. Estan cremant les biblioteques dels ateneus, del centre d'estudis Germinal, del senyor Casares... El fum no aixeca el vol. És enganxós. Fa olor de carn humana.

Relats durs, alguns amb una duresa extrema, enfilats al dolor i a la soledat, però on emergeixen la tendresa i l'humor com els millors amulets i les possibles salvacions dels mals del món actual.

Estiu de 1935. A la presó de Santiago de Compostel·la, un pintor dibuixa el Pòrtic de la Glòria amb un llapis de fuster. Les cares dels profetes i dels ancians de l'Orquestra de l'Apocalipsi són les dels seus companys republicans de presidi. Un guardià, el seu futur assassí, l'observa fascinat... La història d'aquest llapis, conductor de memòries, portador d'ànimes, continuarà fins als nostres dies.

Aquest volum inclou llibres fonamentals de Rivas —Un millón de vacas, Los comedores de patatas, i En salvaje compañía,  i inclou també una antologia de relats titulada Los habitantes de la dificultad. Tots ells proposen una mirada a l'univers rural allunyada del costumisme i es poden llegir com a metàfora del món en què vivim. Una literatura en què tot parla, persones humanes i no humanes, i on la imaginació és una clau per endinsar-se en la zona d'ombra de la realitat.

És molt aviat. La llum de l'alba intenta obrir-se pas al mur de boira. A peu de la muntanya, sis caçadors fan els preparatius per a la batuda. Els uneix una barreja d'amistat, ànsies de poder, connexions professionals i interessos econòmics. El seu objectiu: un porc senglar, el Solitari, que arrossega una llegenda de criminal.

Chispas és músic. A ell li agradaria ser un artista còsmic, però la gent del seu poble, Entrelampo, ho considera més aviat un còmic. Un còmic no gaire bo, a més. Fins al dia que la Font de la Parla converteix les seves cançons en màgiques i Chispas en una estrella del rock.

La guineu Pindo és una solitària, però se sap les xafarderies de tots els animals i les persones. I té un poder molt especial: pot hipnotitzar qualsevol amb els seus ulls de llanterna. Va aconseguir aquest poder veient com el sol, cap al tard, reflectia els seus últims raigs en fondre's amb el mar. Però la mestra Rosa, farta que Pindo li robi les gallines i se'n rigui del seu gos guardià, demostrarà a la guineu que ella també té una màgia molt poderosa.