Entre el 5 i l’11 de novembre d’enguany s’ha  celebrat la segona setmana de l’Àlbum amb tot un seguit d’activitats: trobades amb autors, xerrades, exposicions i tallers, en els quals ha participat Biblioteques de Barcelona.

En aquest marc l’il·lustrador argentí Gustavo Roldán ha passat per la Biblioteca Horta-Can Mariner, per mostrar-nos la seva peculiar forma de dibuixar, amb traços negres i amb tocs de colors vermell o groc, per exemple.

Són contes plens d’humor i ganes de fer riure, com aquest llibre, Ximpleries:
 

Vet aquí un homenet
Tan lleuger com una ploma.
Va bufar un vent fort un dia
I va arribar fins a Roma

Amb enginy li posa imatge a mil coses, amb la seva tipografia molt característica.

Elefants, porcs, aus plenes de plomes i grans becs, sirenes, monstres, formiguetes, bruixes, peluts…  tots ells representen l’imaginari de Gustavo Roldán.

Va rebre el Premio Junceda de ilustración infantil per Como reconocer a un monstruo l’any 2011, on se’l premiava: ‘Per l’enginy, claredat, humor i perquè fomenta el gust pel col·leccionisme d’àlbums.
 

Altres llibres il·lustrats per Gustavo Roldán (i ben macos per cert):

Vam estar conversant amb en Gustavo, qui sempre porta una llibreta per anotar qualsevol cosa que sorgeixi i així s’alimenta d’històries quotidianes que va observant pel carrer. Per exemple, per  Com reconèixer un monstre la idea li va venir després de veure a una exposició l’esquelet d’un dinosaure.

A casa seva no van tenir televisió fins que ell va fer els 10 anys i el seu pare els hi explicava contes abans d’anar a dormir, inventant i improvisant sobre la marxa. Precisament, li va dedicar Juan Hormiga, pensant en l’habilitat que tenia de distreure la canalla amb no res.

Historias de Conejo y Elefante, són contes autobiogràfics. Recrea les pors de quan marxava a les fosques de casa del seu amic Germán que era elefant perquè era molt més gran que ell. Gustavo era conill i corria esperitat cap a la seguretat de la llum de casa seva. El conte de L’Ericò el va fer perquè li commou la fragilitat d’aquest petit animaló, tot ple de punxes però a la vegada indefens.

Ens va  explicar que li agrada entregar els originals fets de manera artesana i amb les dimensions que ja han de tenir al llibre final. A l’hora d’idear un conte primer pensa el text, fins i tot amb una sola paraula o idea, i després  desenvolupa els dibuixos, i creu que va madurar abans com a il·lustrador que com a escriptor. Gran fan de Jack London, és un enamorat d’Ullal Blanc que, a parer seu, no requeriria de cap imatge -curiosa observació venint d’un professional de la imatge-, seria suficient el text per la capacitat evocadora de les paraules, que és molt important.

Amant d’il·lustradors com Tomy Ungerer o Kveta Pacovska, ens va dedicar una estona molt agradable. Gràcies Gustavo.