Sovint volem protegir els nens de les qüestions controvertides de la vida. No sabem com explicar-los aquells comportaments i maneres de viure o de pensar que s’allunyen de la norma o del món ideal que desitjaríem que habitessin. Ens agradaria mantenir els nostres fills al marge dels temes dolorosos o escabrosos. No sabem com donar-los la nostra versió dels aspectes complexos o tabú que formen part del nostre dia a dia: Pot una nena de 5 anys interioritzar i superar la mort d’un familiar? Val la pena que li expliqui al meu fill de 6 anys que m’he quedat sense feina? Se li ha de parlar de sexualitat a una nena de 8 anys? Evidentment, el tractament d’aquestes qüestions s’ha d’adequar a cada edat i manera de ser.
Les circumstàncies que acompanyen cadascuna de les nostres vides ens aboquen a haver de comprendre i fer entendre uns o altres aspectes de la realitat. Doncs bé, a la biblioteca us volem ajudar. Per això posem en marxa aquesta especialització de contes transgressors. L’objectiu és acompanyar els petits lectors amb contes que els parlaran de diversitat sexual, igualtat de gènere, dones extraordinàries, pèrdues i dol, conflictes bèl·lics, famílies diverses, diversitat funcional/discapacitats, salut mental, interculturalitat i violències. Pensem que els nens són capaços d’entendre el món que ens envolta i ens sorprenem cada vegada que posem a prova la seva capacitat per analitzar assumptes que, d’entrada, potser estimàvem massa pertorbadors per a ells. I els contes són instruments molt valuosos per explicar afers de tota mena, poden esdevenir la porta d’entrada a converses que no sabem com encarar. Així és que us convidem a venir a la biblioteca i a preguntar-nos o a fullejar els nostres contes transgressors. Segur que en trobareu algun que us anirà bé per explicar allò que no sabeu com abordar. El que passarà després ja serà una altra història, la vostra història.
CONFLICTES BÈL·LICS
Guerres, terrorisme, refugiats en camí… temes durs, incòmodes, dels quals tant de bo no n’haguéssim de parlar ni amb grans ni amb petits. Però aquestes situacions existeixen, ens interpel·len. Fins no fa gaire, es creia que era millor estalviar als menors de 8 anys informacions d’aquesta mena. Però: podem ignorar que els nens conviuen amb aquestes circumstàncies? Tant de manera directa com a través d’imatges a les portades dels diaris, a internet, a la televisió o a la ràdio, perquè senten converses… perquè, com els adults, són al món i és molt difícil que els aïllem en una bombolla que els protegeixi sempre. I, si no els acompanyem, és possible que magnifiquin les coses i temin que allò succeeixi de nou una vegada i una altra.
Potser has decidit mirar d’explicar-li què és la guerra que ha vist a la televisió, qui són i on van les persones que recorren quilòmetres per fugir de l’horror… si apostes per acompanyar-lo en aquest viatge tan complicat, tenim alguns contes que et poden ajudar: busca’ls a l’apartat CONFLICTES BÈL·LICS de la nostra secció de Contes Transgressors a la sala infantil de la biblioteca.
Battut, Éric
Els Nens no volen la guerra
Barcelona : Joventut, 2001
Campanari, José
Trenfugiados
Fraga : La Fragatina, 2016
DIVERSITAT FUNCIONAL / DISCAPACITAT
Tots som diversos. La normalitat és un concepte que sovint resulta més perjudicial que beneficiós. Què són les famílies normals, les idees normals, la roba normal, les cases normals, les relacions normals??? Si ho pensem bé, ens adonem que la normalitat acostuma a ser una cotilla que sovint ens asfixia, més que ens allibera. Però, ens agradi o no, el concepte de normalitat o d’estàndard governa les nostres vides. Com que la majoria de persones caminem, escoltem, veiem; com que, més o menys, ens relacionem amb els altres segons les normes establertes i podem seguir amb més o menys èxit els currículums escolars, ens considerem “normals”, i a tots aquells que no poden dur a terme totes aquestes accions i moltes d’altres amb la mateixa facilitat o de la mateixa forma, els deixem a fora.
Però conviure hauria de ser no només exigir unes normes sinó entendre que les capacitats de cadascú són les que són i que, en un entorn propici, tothom hi té cabuda, ningú no hauria de sentir-se exclòs per no ser com és la majoria.
A la biblioteca volem contribuir (i aprendre) a construir una societat on les persones diverses físicament, sensorialment, intel·lectualment, hi tinguin cabuda amb plenitud. I l’apartat de DIVERSITAT FUNCIONAL dels Contes Transgressors vol ser una eina més per explicar als nens aquestes diferències i la necessitat de comprendre-les.
Egea Atienza, Pili
Les Aventures de la Rodas
Sant Cugat del Vallès : Museus de Sant Cugat, 2017
Calvet Arratíbel, Lourdes
Berta, tu pots
Barcelona : Rosa Sensat, 2002
DIVERSITAT SEXUAL
Com li puc començar a parlar de sexualitat a la meva filla? Avui el meu fill m’ha preguntat com es fan els nens. I si un dia m’explica que a la seva classe hi ha una nena que diu que vol ser un nen? I si el meu fill té una tieta lesbiana i vull que ho entengui? Podria ser que l’heterosexualitat fos un comportament que hem après i no una cosa ‘natural’? Podem parlar de la prostitució amb els nostres fills? En la nostra societat, malgrat que la pornografia s’ha convertit en un dels negocis més rendibles i que més condiciona els comportaments sexuals, el sexe continua sent tabú. Tot i que els col·lectius LGTBI fa anys que lluiten pels seus drets, la discriminació cap a aquelles orientacions sexuals que no són l’heterosexualitat continua present en el nostre dia a dia. Vols explicar al teu fill que, si algun dia no està a gust amb el gènere que li ha tocat al néixer, estaràs allà per parlar amb ell? T’agradaria dir-li a la teva filla que si, de gran, no se sent atreta pels nois, no passa res? O que el sexe pot ser una cosa diferent d’allò que aviat veurà per internet, que pot ser de moltes maneres i que estaria bé que cadascú escollís allò que més li agrada?
El fons de Contes Transgressors té un apartat que es diu DIVERSITAT SEXUAL: contes sobre sexualitat, reproducció sexual, identitat sexual, orientació sexual=LGTBIQ o treball sexual. Un conte pot ser una bona manera de començar a parlar de totes aquestes coses amb els nostres fills.
JuanolO
Ens agradem!
València : Tàndem, 2006
De Paola, Tomie
Oliver Button es una nena
León : Everest, 2002
DONES EXTRAORDINÀRIES
Les dones extraordinàries no poden volar, ni fer-se invisibles, ni posseeixen una força fora del comú. No tenen súper poders. Però les dones extraordinàries mouen el món. Totes les vides importen, però n’hi ha que ens serveixen de referent si volem ser persones més llestes, més creatives, salvar vides, compartir saviesa, comprendre la força de la col·lectivitat. Ara bé: la gran majoria de les vides emblemàtiques que s’expliquen són masculines, tot i que hi ha moltíssimes dones pioneres en àmbits d’allò més diversos. Astronautes, escriptores, científiques, esportistes, artistes, estadistes… O d’altres que, simplement, ens ensenyen lliçons impagables de coratge i de dignitat. Si nens i nenes coneixen algunes d’aquestes vides, potser no hauran d’aspirar només a allò que els han dit que els pertoca en funció del gènere. De vegades, un exemple pot ser molt útil a l’hora de trencar esquemes sexistes.
Els Contes Tansgressors DE DONES EXTRAORDINÀRIES trobaràs vides de nenes i de dones que valen molt la pena.
Favilli, Elena
Contes de bona nit per a nenes rebels : 100 històries de dones extraordinàries
Barcelona : Estrella Polar, 2017
Frier, Raphaële
Malala : pel dret de les nenes a l’educació
Barcelona : Blume, 2016
FAMÍLIES DIVERSES
Hi ha nenes que tenen dos pares. Nens amb una mare i cap pare. Existeixen llars en què conviuen fills de diferents relacions sentimentals. Hi ha famílies, avui en dia, que no s’ajusten al model tradicional mare (dona)-pare (home). Avis que han de fer de pares perquè els pares no hi són. Famílies amb persones de continents diversos, cosa que implica diferències culturals, religioses, de tot tipus. Ens movem entre situacions familiars heterogènies, la parella heterosexual ja no és l’únic referent. Famílies monoparentals, homosexuals, interculturals… són algunes de les noves famílies que han vingut per a quedar-se. Les coneixem?
T’agradaria parlar amb el teu fill sobre famílies? T’ha preguntat per què la seva amiga té dues mares i no has sabut com abordar el tema? De vegades ens va bé un petit cop de mà per iniciar converses amb els més menuts sobre temes que no ens han ensenyat a tractar. A la secció FAMÍLIES DIVERSES dels Contes Transgressors potser trobes històries que t’ajuden a parlar de tot això amb els nens. Vine a conèixer-les.
Calì, Davide
Un Papa a mida
Barcelona : Baula, 2005
Cela, Jaume
Set raons per estimar els meus pares
Barcelona : Cruïlla, 2016
IGUALTAT DE GÈNERE
Les nenes de rosa, els nens de blau; les nenes boniques, delicades, afectuoses, tenen cura dels altres, callen i escolten, somriuen, són atentes, són tafaneres, són rebuscades,… els nens són nobles, no importa tant el seu aspecte físic, són més agressius però van de cara, es deixen manipular més (per les nenes, és clar!), no els interessen les tafaneries… De debò? Penses que dones i homes som així? I que, si ho arribem a ser, és per algun imperatiu genètic? Que els nostres cervells són diferents i ens fan propensos a unes o altres característiques? I si resulta que som com som perquè, des que arribem al món, comencem a rebre informacions, ordres, consignes, consells, joguines, advertències i sentències que ens indiquen el camí a seguir?. Si ets nena HAS d’anar pel camí rosa. Si ets nen HAS d’anar pel camí blau. Nens i nenes ens perdem moltes coses en aquesta bifurcació: hi ha nens que voldrien plorar amb tranquil·litat davant de la resta i nenes que volen ocupar l’espai públic, que la seva veu se senti alta i clara perquè tenen moltes coses a dir-nos. Els contes són una bona manera d’ensenyar-los d’altres models a seguir. La construcció del seu jo serà molt més rica si els proposem un món de ficció on algunes mares no són bones cuineres però sí que et munten una prestatgeria i alguns pares saben escoltar i consolar com ningú.
Els Contes Tansgressors D’IGUALTAT DE GÈNERE parlen d’aquestes coses i t’estan esperant a la sala infantil de la biblioteca. T’atreveixes a construir un món millor?
Giménez, Teresa
Els Prínceps blaus destenyeixen
Barcelona : Beascoa [etc.], 2008
Burgess, Melvin
Billy Elliot
Barcelona : Cruïlla, 2017
INTERCULTURALITAT
Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà. Sí, en el nostre territori hi confluïm persones d’orígens diversos i, sovint, els humans tendim a recelar d’allò que no coneixem. La xenofòbia, el racisme, el menyspreu cap a allò desconegut, cap a l’altre, han estat una font de conflictes molt dolorosos al llarg de la història. Europa en va plena, d’aquestes desavinences amb conseqüències nefastes. Les persones migrem quan a casa nostra no hi podem estar perquè hi ha guerra, perquè no hi ha feina, perquè passem gana o set. Els llocs que acullen persones d’altres indrets són afortunats, si se sap aprofitar aquest tresor que és una interculturalitat ben entesa, recíproca, oberta, generosa. Pensem que val la pena que apostem per la convivència i l’intercanvi cultural. Barcelona sempre ha estat terra d’acollida i bona part de les virtuts de la nostra ciutat provenen de la mescla de persones d’arreu que sempre l’han poblada i hi han aportat maneres de cuinar, de vestir, de pensar, d’estimar.
Si necessites parlar a la teva filla dels nens de classe que acaben d’arribar de terres llunyanes. Si ets tu qui ve d’un altre país i vols explicar al teu fill com són els nens d’aquí. Si vols començar a parlar amb els petits de convivència, a la secció INTERCULTURALITAT de l’apartat de Contes Transgressors de la biblioteca potser trobes algunes històries que t’ajuden a posar el tema sobre la taula.
Horácek, Petr
El Pingüí blau
Barcelona : Joventut, 2017
Bourdier, Emmanuel
A la teva pell
Barcelona : Takatuka, 2010
PÈRDUES I DOL
Un avi que mor. Una tieta. Potser un pare, una mare. Un amiguet de classe. Un gos que vivia amb nosaltres. Malauradament, al final de la vida, de cada vida, hi ha la mort. A la nostra societat, la mort continua sent tabú. Sovint topem amb ella quan menys ho esperem i no disposem de les eines per encarar-la. I anem transmetent aquest prejudici de pares a fills. No volem que els nens es preocupin per l’etapa més incontestable de la vida, la que hi posa punt final. No sabem parlar-los d’adéus perquè a nosaltres tampoc no ens n’han ensenyat. I les pèrdues no són només la mort. De vegades a la vida cal dir adéu perquè no ens avenim amb algú i ja no volem compartir-hi el dia a dia. Posem punt final. Els adults ens separem i els nens sovint es queden pesarosos, enyorant molt aquella persona que, de cop i volta, ja no hi és. Altres vegades algú ha de marxar a buscar una vida millor a un altre lloc. Mares o pares que deixen els nens a càrrec d’algú i travessen fronteres per guanyar-se les garrofes i enviar diners a fi de mes. Això també comporta una separació i es viu sovint amb molt de dolor.
Amb els Contes Transgressors sobre PÈRDUES I DOL volem que disposis de més eines per explicar als nens què ha passat, com podem dir adéu. A partir d’històries de ficció potser trobaràs les paraules, la complicitat, els silencis i les llàgrimes que necessites per parlar de mort, de separacions, de pèrdues, en definitiva.
Bellemo, Cristina
Dues ales
Barcelona : Combel, 2016
Meabe, Miren Agur
Visc en dues cases
Barcelona : La Galera, 2003
SALUT MENTAL
Així com passa amb la salut física, els problemes de salut mental poden ser passatgers, constants o intermitents. Els trastorns mentals són molt més comuns del que volem admetre. De fet, una de cada quatre persones n’experimentarem algun al llarg de la nostra vida. I sovint ens toca amagar-los perquè estan molt però que molt mal vistos. La majoria de les persones que pateixen algun trastorn afirmen que, a més dels inconvenients de la malaltia, allò que dol de forma contínua és haver-la d’ocultar. Els trastorns mentals són tabú, ens fa por parlar-ne, temem patir-los o que algú del nostre voltant els pateixi. Sovint, quan ens enfadem amb algú o no entenem la seva actitud diem “fulanet està boig”, o “menganeta està perquè la tanquin”, però, no aniria sent hora que entenguéssim què són i deixéssim d’estigmatitzar els trastorns mentals? A més, és possible que patim depressió o esquizofrènia i l’hàgim d’explicar al nostre fill. O bé que alguna nena de la classe tingui un TDAH, o que es trobi un company amb bulímia. Es poden explicar aquestes malalties als nens?
Pensem que sí. Amb un conte és difícil que comprenguin tot l’abast que això significa i que sovint ningú vol mostrar als nens. Però si has decidit que vols fer entendre a la teva filla algun d’aquests o d’altres trastorns, potser a la secció SALUT MENTAL dels Contes Transgressors trobes algun conte que et dóna una petita empenta per començar.
Regojo, José Luis
En Max i la seva ombra
Cànoves : Proteus, 2012
Micaló, Dídac
Els Dimarts, el meu tiet i els extraterrestres
Sant Feliu de Guíxols : Tramuntana, 2016
VIOLÈNCIES
Potser al teu fill l’assetgen a l’escola (el tristament popular bullying). O has patit violència masclista i no saps com explicar-la a la teva filla, però estàs dolguda i penses que ho ha d’entendre. És probable que algú del teu entorn hagi estat víctima d’assetjament sexual. La violència té moltes cares. Tothom podem exercir-la o patir-la en algun moment i els nens són extremadament vulnerables a tota mena de violències. La resolució de conflictes a través de la no violència és un camí a explorar molt profitós, però primer potser haurem d’ajudar els nostres fills a entendre què és la violència per tal que tinguin més eines a l’hora de defensar-se’n o per a no perpetra-la.
Si necessites parlar de violències als teus fills, a la secció VIOLÈNCIES dels Contes Transgressors hi trobaràs algunes històries que expliquen què és la violència, com abordar-la i que és preferible resoldre els conflictes per altres vies. Amb això no n’hi haurà prou per fomentar una cultura de pau, però pot ser un primer pas molt important.
Bergua, Ana
Magdalenes amb problemes
Cànoves : Proteus, 2012
Casalderrey, Fina
Hola, estúpid monstre pelut!
Alzira : Bromera, 2008
VULNERABILITATS ECONÒMIQUES
Com li explico al meu fill que m’he quedat sense feina? La meva filla em pregunta per què un amiguet de l’escola no té llum a casa seva. Arriba el seu aniversari i no li podem comprar cap bicicleta, ni la videoconsola que tant desitja. Estem passant per una situació complicada i els nostres fills la sofreixen sense entendre-la. Treballem però amb el sou que tenim no hi arribem. Aquí també es passa gana, els desnonaments estan a l’ordre del dia, els talls en els subministraments energètics per manca de pagament són més freqüents i afecten més persones que no pensem. Hi ha nens que a l’hivern passen fred i que no estan ben nodrits. Injustícies del nostre sistema econòmic amb conseqüències terribles per a la salut física i emocional d’adults i, és clar, dels nens, que sovint no comprenen, que pateixen en silenci i que afecten la seva formació intel·lectual, social, emocional.
Ja sabem que amb un conte no farem passar la gana de ningú. Que no es pot dormir a recer, dins d’una història inventada. Però a la secció VULNERABILITATS ECONÒMIQUES de l’apartat de Contes Transgressors potser trobaràs la manera d’explicar la teva situació, o una experiència de vulnerabilitat que viu de prop el teu fill i que tant et costa de fer-li entendre.
Litten, Kristyna
En Blau i en Bertie
Barcelona : Blume, 2016
Hoyo, Rodolfo del
El Sembrador d’estrelles
Barcelona : Mosaics Llibres, 2017
Fins aquí l’explicació d’aquest nou fons. Anirem ampliant-lo i l’acompanyarem d’activitats per donar-lo a conèixer. Esperem que et sigui molt útil.
2 Comments
Em sembla una molt bona idea, la literatura infantil és molt rica i sovint s’explota massa el tema de moda i s’acaben editant massa sense discriminar. Aquests centres d’interés son una garantia ja que segurament tots els llibres que hi troberem hauran passat un filtre de qualitat. Gràcies.
Això volem, Meggie, utilitzar el potencial de la bona literatura infantil per encarar temes controvertits amb els nens. Tractarem amb molta cura aquesta especialització per tal que creixi i voli lluny. Gràcies pel teu comentari!