Zimnik, Reiner. La grúa
Sevilla: Kalandraka, 2009
Como la ciudad crecía sin parar y como en la estación ya no había espacio para tantas cajas y tanto carbón y tantas vacas y tantos cerdos, el alcalde, el secretario del ayuntamiento y los doce concejales decidieron construir en las afueras de la ciudad una grúa de carga.
A totes les ciutats trobem paisatges metàl·lics i punxeguts formats per les grues de les obres, dels edificis, dels ports, però La grúa d’en Reiner Zimnik és diferent. Quan el poble inaugura la grua després de tant de temps construint-la, un home s’apressa a pujar-hi per ser-ne el conductor i no baixa per res del món. Des de les alçades contempla com transcorre la vida abaix, al món i ho veu tot: una guerra, com s’escapen els animals d’un circ, com l’oceà engoleix tot l’entorn… amb l’única companyia d’un àguila. Ell està per sobre de tot, del bé i del mal.
Reiner Zimnik podria presumir de ser un dels pocs escollits de poder dur a terme la difícil tasca d’escriure (amb poesia i sàtira a l’hora, reflectint tan bé la societat) i il•lustrar les seves històries. Ambdues feines les fa magistralment. Darrerament l’editorial Kalandraka ha recuperat part de l’obra de Zimnik (Jonás el pescador i El pequeño tigre rugidor) i ara ens ofereix el clàssic La grúa un relat preciós que ens parla sobre la construcció d’una grua i del seu conductor que meravellat per la perspectiva que adopta el món des de dalt es nega a abandonar-la fins que arriba a ancià.
