Hersey, John. Hiroshima
Barcelona: De bosillo 2009
Las estanterias que estaban justo detrás de ella se volcaron hacia delante y los libros la derribaron. Allí en la fábrica de estaño, en el primer momento de la era atómica, un ser humano fue aplastado por libros.
Es tracta del relat quotidià de la vida de sis persones en el moment de caure la primera bomba atòmica que va llençar el mundialment conegut Enola Gay a Hiroshima. Les seves percepcions, el que sentien i el que veien, i quines coses van fer en les primeres hores després de l’hecatombe.
El testimoni té el valor de ser el primer que explica què va passar pel cap de diferents individus: un religiós, un parell de metges, una mare amb els seus dos fills petits i una jove atrapada sortosament per una prestatgeria de llibres.
Un dels metges en un toc ple d’ironia diu que tots els seus hospitals estan a sobre del riu ja que en l’instant de caure la bomba la seva consulta/casa vola literalment per l’efecte expansiu i aterra de cop i volta enmig de l’aigua.
El caràcter japonès que és seré, tranquil, poc dramàtic i força pràctic es veu a les vides d’aquestes persones que després de viure unes circumstàncies totalment excepcionals reaccionen intentant viure sense repensar-se les situacions extremes del moment crític en què es troben. Això em va recordar molt i molt la serenitat de Tòquio quan el tsunami de març del 2011 va arrasar la costa de l’arxipèlag.
Els damnificats o hibakusha (en aplicació literal del terme són persones afectades per una explosió) van ser ignorats per l’estat japonès i quasi controlats per l’estat americà que no volia cap publicitat ni recordatori de la bomba que va matar el 6 d’agost de 1945 almenys a 100.000 persones.
Molts de la meva generació vam conèixer l’avió i el vergonyós aniversari a través de la cançó de l’Orchestral Manoeuvres in the Dark
5 Comments
És dolorós i trist el que va passar, i més ho és saber que pot tornar a passa…. 🙁
Història sagnant, colpeix pel seu realisme i afecta i indigna per ser esdeveniments que van succeïr realment.
Hola Mercè!
Estic totalment d’acord amb tu. Diuen que la història que s’oblida està condemnada a repetir-se.
El llançament de la bomba atòmica, encara avui dia, és un fet esgarrifós i que omple de vergonya al gènere humà. És per això que ha de formar part de la nostra reflexió.
Salutacions.
visitaré aviat japó i no serà possible obviar aquests esdeveniments tan terribles.
Tothom que ha estat al museu memorial de la pau de Hiroshima, que té un milió de visitants l’any,no ha tornat indiferent.