Franzen, Jonathan. Les correccions. Barcelona: Columna, 2002

Franzen, Jonathan. Las correcciones. Barcelona: Seix Barral, 2002

Tot i que ja havia publicat amb anterioritat dues novel·les (La ciudad veintisiete; 1988 i Movimiento fuerte; 1992), no va ser fins a la publicació de Les correccions el 2001 que la figura de Jonathan Franzen va aconseguir un impacte mediàtic gairebé inèdit per a un escriptor de literatura “seriosa”. Però a aquest ressò no només van contribuir l’indiscutible qualitat literària de la novel·la, el fervor de la crítica o els premis (entre ells, el National Book Award). Va ser especialment sonada la seva polèmica amb la reina de la televisió nord-americana, Oprah Winfrey, a qui va menysprear quan aquesta va triar el seu llibre per al seu influent club de lectura i que finalment li va retirar la invitació al seu programa. L’episodi el va retratar com a elitista i antipàtic en certs sectors, però els dos protagonistes van acabar fent les paus. Tot i que la següent novel·la de Franzen , Llibertat (2010), es va fer esperar nou anys, aquesta va ser rebuda amb la mateixa expectació. 

Benvinguts al poble fictici de St. Jude, on viu la família Lambert. Els seus membres són cinc: l’autoritari patriarca Alfred, un jubilat que pateix la malaltia de Parkinson i va perdent progressivament el control sobre el seu cos i la seva família. La seva dona, Enid, qui roman fidel a Alfred però cada cop es veu més superada per la malaltia del seu marit i els desastres vitals dels seus fills, però és incapaç d’anar més enllà de l’autoengany i les seves fantasies de felicitat. Un exemple és el seu intent de reunir tota la família el dia de Nadal, intentant en va recuperar una certa sensació de normalitat.

Els tres fills s’han distanciat dels pares tant física (viuen a la costa est) com emocionalment, i la perspectiva de tornar a reunir-se no els resulta gens atractiva. El més gran, Gary, és un home de negocis que, malgrat tenir-ho tot, pateix una profunda depressió. Chip ha d’abandonar la seva carrera com a professor després d’un escàndol sexual amb una alumna i acaba involucrat en tèrbols negocis a Europa de l’Est. I finalment, Denise, que tot i ser una chef excel·lent és incapaç de mantenir una mínima estabilitat sentimental o laboral.

Sí, en efecte, ens trobem amb un bon repertori de personatges bastant patètics i disfuncionals, però per sort l’autor no s’acarnissa amb ells i defuig la caricatura o la sàtira fàcil gràcies, per una banda, a un humor que combina l’acidesa amb una mirada tendra i, per l’altra, a una gran composició dels personatges. Aquest equilibri entre drama i humor sense carregar massa les tintes en cap dels dos sentits s’agraeix, especialment en el tractament de temes delicats, com la malaltia mental del pare (tot i alguna llicència escatològica).

A través de la família Lambert, una típica família de classe mitjana del mig-oest dels Estats Units, Franzen fa una anàlisi implacable de la realitat social i cultural del seu país (i, per extensió, d’Occident) de finals del segle XX; un societat obsessionada per l’èxit i de marcada tendència individualista i consumista, però sota l’opulència de la qual s’amaguen la insatisfacció i la por al fracàs, la immaduresa emocional i la incomunicació, fins i tot dintre de les mateixes famílies. Així, Franzen es situa en la gran tradició de la novel·la realista dels Estats Units i els seus temes es poden veure com una actualització de les obsessions que es venen arrossegant des dels anys 50 i 60, i que ja van plasmar autors com Cheever, Updike o Yates.

El següent vídeo reprodueix una entrevista a l’autor dintre de la sèrie “Meet the writers” de la cadena de llibreries Barnes and Noble.