La noche me meció y susurrando me dijo:
-todos me dicen pero yo sigo sin estar a tu lado-
tranquilo, mañana te cegará el sol.
Todos me dicen.
Estrofa del poema Todos me dicen,
de Román Romero Ruiz.

Hinson, Micah P. No voy a salir de aquí Barcelona: Alpha Decay, 2010.

Ens trobem davant de la primera novel·la escrita pel jove músic nord-americà de passat tèrbol Micah P. Hinson. Amb una atmosfera caòtica aquesta nouvelette ens fa partícips d’una història de supervivència basada en un amor malaltís i irracional entre dos joves, Paul i Apple, que s’acaben de conèixer i que comparteixen una vida erràtica i d’excessos abocada a una contínua fugida cap endavant, a la deriva.

Borratxeres de matí, tarda i nit. Hojas en blanco y noches en vela. Pensaments no pensats. Carreteres que no s’acaben. Motels amb aranyes. Preguntes sense respostes. Fums que s’esfumen. Confusions. Darrers esforços. Malenconia. I una lírica que s’escapa de tot convencionalisme, malaltissa, suïcida.

Fa més de vuit anys que Micah va escriure aquest text de pinzellades autobiogràfiques i amb una marcada influència de la Beat Generation. Autors com Jack Kerouac, Hunter S. Thompson, Williams Burroughs i Allen Ginsberg, a més de Charles Bukowski i John Fante, formen part dels autors més llegits i més influents de Micah P. Hinson. Així trobem en aquesta parella perduda d’enamorats una actitud ascètica, de rebel·lió i d’individualisme enfront a un ordre social establert del que no volen formar part.

A qui li agradi els discos de Micah P. Hinson segur que li agradarà aquesta novel·la, com també li podrà agradar la transgressora El azul del cielo del francès Georges Bataille,escrita més d’un segle abans però amb la que també hi té punts en comú.

Presentació del llibre:

Micah P. Hinson interpretant Take Off That Dress For Me