Clara Usón. La Hija del Este
Barcelona: Seix Barral, 2013
“…Quien esto escribe un día se tropezó con la noticia de la trágica muerte de Ana Mladic.
Sintió curiosidad, indagó, investigó, buscó respuestas, aquilató rumores, compulsó datos y con todo ello fabuló una explicación…”
El suïcidi de la filla del coronel Ratko Mladic, Ana Mladic, és el punt de partida del que Clara Usón parteix per a novel·lar un conflicte armat que avui encara ens és difícil d’entendre. L’obra descriu el procés de descomposició d’una societat, que havia viscut amb tolerància les diferències ètniques i religioses, a través de l’exaltació nacionalista i religiosa i l’ambició de poder dels dirigents polítics. Aquesta descomposició desembocà en una guerra cruenta que deixà prop de 100.000 morts al mig d’Europa.
El vell continent tornà a ser testimoni del genocidi i la neteja ètnica i la utilització de la barbàrie per a eliminar l’enemic inventat: execucions indiscriminades de civils, fosses comunes, bombardejos constants a ciutats assetjades, franctiradors per assassinar i atemorir la població indefensa, l’ús de violacions sistemàtiques de dones i nenes com a arma de guerra, grups paramilitars arrasant poblacions senceres… Tot, davant la passivitat de la comunitat internacional que, com de costum, seguia el conflicte més pendent de l’estratègia geopolítica a la zona i la influència sobre la seva carrera professional que del patiment de la gent.
Clara Usón utilitza amb habilitat la veu d’un narrador per alternar el relat de les últimes setmanes de vida d’Ana Mladic, la biografia crítica dels protagonistes polítics i militars, i el sentiment de la població civil sota el conflicte. Aquest triple prisma de la descripció del narrador, que se’ns manté en l’anonimat fins a mitja novel·la convertint-se en el personatge de Danilo Papo, permet apreciar amb detall diferents visions de la Guerra de Bòsnia i Hercegovina: el punt de vista d’Ana Mladic i el nacionalisme serbi imbuït en la manipulació propagandística dels mitjans de comunicació oficials i afins al règim; els orígens, l’ascens al poder, i les motivacions dels protagonistes que desencadenaran la guerra: Slobodan Milosevic, Radovan Karadzic, Ratko Mladic…; i el relat personal, des d’una postura pacifista, de l’evolució del conflicte bèl·lic i la seva afectació sobre la societat civil.
Ratko Mladic, Slobodan Milosevic, Radovan Karadzic, la triada nacionalista sèrbia. Font fotografia: Justice In Conflict
Destaca la descripció de l’impacte psicològic que produeix el conflicte en la població civil i la seva evolució: en el bàndol nacionalista serbi l’exaltació patriòtica i les mostres de solidaritat del principi de la guerra es va degradant fins a arribar a l’egoisme salvatge davant l’escassetat de béns i recursos; en els serbis no nacionalistes, la incredulitat inicial deriva en silenci davant la pressió patriòtica i paramilitar i el reclutament forçat de joves fins a arribar l’impacte de la pròpia experiència de la guerra i la complicitat en la barbàrie; en la resta de població bòsnia d’origen musulmà la innocent confiança que tot es reconduirà a través de la política es va tornant desesperació i trencadissa psicològica davant l’estrèpit de les massacres, l’odi i les atrocitats a la que és sotmesa.
També és interessant la visió psicològica que dóna la novel·la de la figura de Ratko Mladic, com a mostra de la complexitat de la condició humana i exemple del concepte de ‘banalitat del mal’ d’Hanna Arendt. Aprofitant els diferents punts de vista de la narració, se’ns presenta els diversos aspectes de la personalitat del coronel Mladic: el valerós heroi de la nació sèrbia, l’enèrgic militar implacable amb l’enèmic, al cap i a la fi, el cruel criminal de guerra i despietat genocida, se’ns contraposa a la imatge idealitzada de l’amorós pare de família, protector i proper, senzill i amable, que la filla fa de son pare.
Per descomptat, també val la pena fixar-se com, a finals del segle XX en un país amb un bon nivell cultural, la manipulació dels mitjans de comunicació, l’exaltació patriòtica, la modificació interessada de passatges de la història i el passat, la utilització dels mecanismes de l’Estat, la generació de por i odi, i el desplegament d’un sistema de repressió pot portar a un poble a la guerra contra els seus propis veïns, amics, familiars.
Vedran Smailović tocant a l'edifici destruït
de la Biblioteca Nacional de Sarajevo, 1992.
Fotografia de Mikhail Evstafiev
Recentment es van complir 20 anys del final de la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, el conflicte armat més cruent a Europa des de la 2a Guerra Mundial, i que deixà gairebé 100.000 morts, dels quals, uns 40.000 eren civils. La guerra, que durà tres anys (1992-1995), retornà el genocidi ètnic a una Europa que es pensava vacunada contra la barbàrie. L’origen de la guerra resultà ser una combinació de factors: el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia, que fins llavors havia mantingut l’equilibri entre les diferents nacionalitats sota la dictadura comunista; l’exaltació nacionalista i religiosa barrejada amb la desmesurada ambició de poder de diferents dirigents polítics; la proliferació de l’activitat mafiosa, en connivència amb la classe política, en país en descomposició; i la passivitat i l’immobilisme de la comunitat internacional, subjugada als diferents interessos polítics nacionals i internacionals.
Una bona novel·la per a intentar entendre com es va gestar la guerra de Bòsnia i Hercegovina, conèixer els seus protagonistes i la delera pel poder que els va portar a desencadenar una guerra contra els seus propis veïns, amics i familiars. Un bon testimoni de l’impacte de la guerra sobre la població civil indefensa. Una bona investigació sobre la complexitat de la condició humana i la dualitat psicològica dels criminals de guerra.
Imatges del programa '60 minuta' on apareix Rakto Mladic amb la seva filla Ana.
