Timothy Knapman
Helen Oxenbury (il·lustracions)
Hora de soñar
Barcelona : Ekaré, 2016

 

Hora de soñar és una d’aquelles joies precioses que un ha de tenir el plaer de contemplar en algun moment. Deixar-se portar per la tendresa de les seves imatges i l’acció dels seus personatges.

Escrit per Timothy Knapman, autor anglès molt reconegut al seu país. Fins ara no s’havia traduït al castellà cap de les seves obres, i estic segura que anirem descobrint més a partir d’ara.

Àlbum il·lustrat per la reconeguda Helen Oxenbury, il·lustradora anglesa que ha rebut la prestigiosa medalla Kate Greenway el 1990 per la seva obra.

La veu narradora ens presenta els protagonistes i ens emmarca a l’escena de l’acció:

 

 
Tot i que Juan es mostra poruc, l’Alícia l’acompanya per superar la por. Junts s’endinsen al bosc per descobrir d’on surten aquells sorolls estranys i temibles que tant els criden l’atenció i així viure junts una apassionant aventura.
 

 
La por al perill, representat pel Llop Ferotge, es va superant de mica en mica amb la valentia de l’Alícia. Fins que arribats al punt d’on prové el soroll, és l’Alícia qui vol sortir cames ajudeu-me, serà Juan qui sabrà aturar a la seva germana.
 

 
Les cares d’emoció i sorpresa en descobrir aquesta escena és d’una dolcesa que la il·lustració ha sabut plasmar de manera exquisida.
 

 
Junts descobriran que aquells sorolls estranys no són més que la cançó d’una mare lloba que canta als seus petits llobatons.
 

A dormir, lobitos, 
suaves cachorritos, 
en la verde cuna
que alumbra la luna.
La noche se apura
con su manta oscura.
la oigo susurrar:
Es hora de soñar

 
Finalment, la tornada cap a casa i el descans dels germans, on tots els somnis s’omplen, arraulits per la cançó de la mare lloba i ens transmeten tota la pau i tranquil·litat. Tot està bé tal com Alícia va dient per transmetre tranquil·litat.
 

 
Les il·lustracions acompanyen al text i aporten l’emotivitat necessària a cada pàgina segons el moment de la història. Les expressions facials ens narren cadascun dels escenaris en els quals transcorre l’acció. Podem observar la transició cromàtica a l’inici, quan comença l’acció i és de dia, fins a progressivament acabar al blau fosc quan arriba la nit, i finalment, el descans…

L’àlbum descriu amb l’estructura clàssica d’introducció, nus i desenllaç, l’aventura al bosc dels dos germans, predominant el desenvolupament emocional dels personatges des de la intriga, passant per la por, fins arribar a la confiança fraternal, la sorpresa i la tendresa de descobrir l’escena final de la mare lloba.

Les emocions són presents de manera transversal a tota la seqüència narrativa, fent que la il·lustració sigui l’element clau amb el qual s’aconsegueix. Mitjançant les formes arrodonides tan característiques de la Helen Oxenbury, l’expressivitat dels moviments i de les expressions facials, dotant als personatges de tota la bondat, tendresa i força narrativa.

Els personatges estan construïts amb molta delicadesa i podem diferenciar les personalitats: l’Alícia, valenta i atrevida, i el caràcter més poruc de Juan. Tot i que també el conte ens mostra com a vegades es canvien els papers entre ells dos i la importància de l’acompanyament mutu i la cooperació davant les situacions difícils.

Definitivament, un àlbum que satisfarà a petits i grans. Un encert la unió d’aquests dos autors, han sabut oferir-nos una història tendra i delicada plena d’emoció i intriga, en la que no sempre hi ha llops al bosc… A vegades també hi ha mares llobes que cuiden i canten als seus llobatons amb tota la tendresa que les mares saben donar.