Linlaker, Richard. Antes del amanecer: cuando el amor llega sin avisar. [S.l.]: Warner, cop. 2004
Potser m’arrisco a que em prejutgeu si dic que m’agraden les històries d’amor. Hi ha qui pensa que una pel·lícula d’amor o un llibre romàntic són un gènere secundari i potser la culpa la tinguin llibres i pel·lícules amb massa sucre que desvirtuen exageradament la realitat però, jo he trobat veritables joies dins del gènere, productes molt dignes tot i que per fer-ho m’hagi hagut d’empassar films bastant prescindibles.
No és el cas de Antes del amanecer.
Jessie, un estudiant americà que torna als Estats Units després d’un viatge per Europa, i Celine, una parisina que torna a casa, coincideixen en un tren que fa el recorregut Budapest-Paris. De seguida connecten i decideixen passar un dia i una nit a Viena per esbrinar si l’atracció que senten l’un per altre amaga algun sentiment més profund.
Amb aquest punt de partida tant explotat en tants relats romàntics de noi coneix a noia, i que potser fa que el film sigui bastant previsible, ens endinsem en una història l’encant de la qual es troba en el seu desenvolupament. Jessie i Celine s’aniran coneixent amb les paraules, amb els diàlegs, amb les mirades… despullen les seves ànimes i estableixen una relació sincera i de coneixement mutu de forma que aniran descobrint-se durant una nit que els canviarà la vida.
És una pel·lícula emotiva, màgica, honesta, senzilla i pura. Molt bé dirigida, amb una parella protagonista amb molta química i un grup de secundaris molt interessants. Tot això en una ciutat que es descobreix encantadora gràcies a un gran treball fotogràfic. La pel·lícula pot resultar una mica aburrida, a vegada pel l’excés de diàlegs i la falta de silencis, però passa poques vegades que en una història on no sembla que passi res un es queda amb la sensació d’haver viscut tantes coses. És una història d’amor perfecte.
No se si per acontentar als fans o perquè els venia de gust, 9 anys després Jesse i Celine es retroben a Paris, a la segona part Antes del atardecer, no va tornar a ser igual però va ser un bon tancament per a una història que 9 anys abans va quedar inacabada.
8 Comments
Una películ.la totalment imprescindible.
Boníssima! bona recomanació.
Bona pel·li, però cal també que veiem la seva seqüel·la, ‘Antes del atardecer’ per fer-nos una visió de conjunt de l’obra de Linklater. Està molt bé la protagonista, Julie Delpy.
Creo que ésta es bastante mejor que la secuela.
S’han de veure les dues 😀
Suposo que personalment m’ha fet molt de mal el típic cinema nord-americà amb els seus tòpics romàntics elevats a la cinquena potència.
També confesso que el cimena sobre històries d’amor no és el meu fort.
De totes maneres una bona història, amb un bon guió, amb una bona direcció i uns bons actors ho aguanten tot i, resulta una formula perfecte.
Gràcies per recomanar-nos una bona i autèntica història.
Salutacions, Meggie!
La peli explica una història molt maca i em va agradar quan la vaig veure, tot i que no és de les meves preferides.
Jessie i Celine tornaran aviat, aquesta vegada es retrobaran a Grècia abans de la mitjanit.