Alfredson, Tomas. Déjame entrar. Madrid: Karma [etc.], DL 2009

Déjame entrar és una pel·lícula romàntica, però sense llagrimeta, no és una història embafadora de Hollywood; també és de terror, però sense espants, no és una pel·lícula de por japonesa. Si busqueu alguna d’aquestes dues sensacions no la mireu, és una pel·lícula sueca, lenta, freda… però dura i sensible a la vegada.

Us deixo una pregunta: és una història d’amor innocent entre dos pre-adolescents o de seducció antinatural, entre un nen amb poca autoestima i un vampir que el converteix en el seu servent? Vosaltres decidiu.

Déjame entrar és una pel·lícula romàntica i de terror,  dirigida, l’any 2008, pel suec Tomas Alfredson, basada en la novel·la de John Ajvde Lindvist, que també va escriure el guió.

La pel·lícula explica la història d’un nen de dotze anys que pateix assetjament escolar que es fa amic d’una nena vampir a Blackeberg, un suburbi d’Estocolm.

Oskar és un nen solitari amb una curiosa afició: li agrada col·leccionar retalls de premsa sobre assassinats violents. Oskar, un nen sense amics, els seus companys de classe se n’enriuen i el maltracten, una nit coneix a Eli, la seva nova veïna, una misteriosa nena que no té mai fred i fa una olor estranya, poc a poc es van convertint en inseparables. Al mateix temps que arriba, comencen a succeir una sèrie de crims que fa pensar a la policia que hi ha un assassí en sèrie.

La pel·lícula va rebre nombrosos premis com el premi Founders al millor guió adaptat al Festival de Tribeca (2008). Aquí es va presentar al festival de Sitges de l’any 2008, on va guanyar el Mèliés d’Or.

La història gira al voltant de la relació entre els dos nens protagonistes: Oskar, interpretat per Kåre Hedebrant, i Eli, Lina Leandersson, tots dos tenien 15 anys que van fer-la i van rebre molt bones crítiques per les seves actuacions. Una curiositat,  la veu de Lina la va doblar una altra actriu perquè semblés més greu.

L’ambient gèlid suec, fins i tot van anar a rodar a Luleå, al nord de Suècia, perquè hi fes més fred, i les converses silencioses dels dos protagonistes, són l’embolcall perfecte per aquesta història d’amor platònica.

El director, Tomas Alfredson és considerat com el millor director suec des d’Ingmar Bergman, i les seves dues pel·lícules internacionals, Déjame entrar (2008) i El Topo (2011) són considerades les millors del seu gènere. El Topo és una adaptació de la novel·la El Topo, de John Le Carré, que va estar nominada a tres Premis Oscar i va guanyar 2 BAFTA. Alfredson ha estat guardonat dos cops amb el premi Guldbagge, al 2005 per Four Shades of Brown i al 2008 per Déjame entrar.

Låt den rätte komma in (Déjame entrar) va ser la primera novel·la de l’escriptor John Ajvde Lindvist, aquest és un fan de Morrissey i afirma que el títol ve de la cançó “Let the right on slip in” d’aquest cantant.

Com acostuma a passar, a la novel·la hi ha molts detalls que desapareixen a la pel·lícula, com per exemple que Eli va ser en realitat un noi castrat fa dos-cents anys, aquest fet només s’insinua a la pel·lícula en una escena on Eli s’està posant un vestit i li pregunta a Oskar si li agradaria de la mateixa manera si no fos una nena. Un altre detall que no surt és que Hakan, l’acompanyant d’Eli que li aconsegueix la sang, té tendències pederastes.

Una altra cosa que acostuma també a passar quan una pel·lícula té èxit és que els Estats Units fa un remake, americanitzant-la, i Déjame entrar no va ser una excepció. Dos anys després, al 2010, el director Matt Reeves la va dirigir, sota el títol Let me in, no l’he vista, i no us en puc dir res, però sembla que va tenir bastant d’èxit i, fins i tot va rebre crítiques, per ser “tan fidel” a la pel·lícula original, tot i realitzar alguns canvis com que l’acció passa a nou Mèxic, el nom dels personatges principals (Owen i Abby), o la narració de la història, que no és lineal.