Fonollosa, José
Vampi
Valencia: Grafito, 2018.
 

La Vampi és una nena com les altres: li agrada jugar amb la seva gata Lluna, llegir i ficar-se en embolics. El seu esforçat pare intenta que no es fiqui en gaires embolics, però rarament ho aconsegueix. La seva imaginació exuberant i una energia sobrehumana la porten a viure aventures increïbles. Ah! Se m’oblidava un petit detall: la Vampi és una nena vampir. Sí, heu llegit bé. Avui entrevistem al seu creador, el dibuixant de còmics José Fonollosa, que ens parlarà d’aquesta nena tan especial i d’altres còmics seus:
 

-Bé, començem. Quin és el teu personatge de còmic preferit i per quin motiu?

No em complicaré amb la resposta: en Batman, perquè està boig. A més, la  seva va ser una de les primeres col·leccions que vaig trigar a completar.
 

-Quan vas començar a llegir còmics? Quin tipus de còmics llegies?

A principis dels 80 llegia qualsevol cosa que em caigués a les mans. En aquella època  agafaves còmics que no eren per a la teva edat, en el meu cas, Mas madera!, una revista mig “punki”, em sembla que Pasqual Ferry  la dibuixava…
 

-Quines diries que són les teves influències?

Jan  pel que fa al còmic infantil,  Akira Toriyama i els dibuixos japonesos que veia de petit m’han influït molt a l’hora de fer servir recursos estilístics del manga, Punch de Rumiko Takahashi (sobretot pel que fa al timing dels acudits),  l’Astèrix…
 

-Ens podries parlar una mica de  “Vampi”? Com va sorgir la idea pel personatge i el seu univers monstruós?

Vampi va començar com un encàrrec  pel diari el Levante. Es tractava d’una historieta d’una pàgina, i la idea era que tingués molta vinyeta. L’estil de dibuix és més “recarregadet” del que normalment faig. També em van donar molt d’espai, i vaig decidir dibuixar una nena. Amb el temps m’he adonat que hi ha una sèrie, Hotel Monsters, que tracta d’un hotel regentat per monstres, i el personatge de la cap s’assembla molt a Vampi.
 

-Has dibuixat còmics per adults, com el “Diccionario escèptico” i per a infants, com és el cas de “Vampi”. El fet que vagin adreçats a públics diferents et determina d’alguna manera a l’hora de treballar?

La diferència entre un adult i un nano és que amb l’adult “et pots flipar”, jugar-te-la a què t’entendrà. A un nen li has de posar les coses fàcils, acompanyar-lo,  perquè en el moment que no entengui el que passa  ho deixarà, i potser aquell serà l’últim còmic que llegeixi.
 

-Parlem ara de “Miau”, un còmic sobre les teves experiències amb les teves mascotes.  A més d’aquest tu has creat un bon grapat: Todo Miau, Guia gatuna: normas para convivencia con humanos, Ultragato, Citas de gatos i Perros vs. gatos. I no ets l’únic, a les biblioteques podem trobar El dulce hogar de Chi, La abuela y su gato gordo, Plum: historias gatunas, Calvin y Hobbes, Nuestros gatos són más famosos que nosotros, Garfield, Simon’s cat, Gato saliendo de una bolsa y otras observaciones… Ni de bon tros hi ha tants títols dedicats a gossos. A què ve aquesta dèria pels felins entre els autors de còmic?

Bé, als que ens agraden els gats estem una mica bojos.

-Tornem a “Miau”. Inicialment  es va començar a publicar en línia, la qual cosa no és gaire habitual…

Quan vaig començar amb Miau tot just  estava acabant un projecte i n’havia de començar un altre, i vaig decidir fer-lo sobre la vida quotidiana i fer-ho en bitò. Fer servir només el blanc i el blau va ser una decisió meditada, vaig pensar que quedava elegant. En aquella època no tenia cap editorial al darrere que em donés suport: com dius, vaig publicar Miau en format “webcòmic” i feia dos mesos quan vaig contactar amb Diàbolo Ediciones. En aquest sentit, es nota que és un còmic pensat per Internet, perquè  juga a la identificació de l’espectador i als equívocs.

-El tema dels límits de l’humor sempre ha suscitat polèmica, i ara encara més. Has tingut algun problema en aquest sentit? T’has autocensurat per por a les reaccions negatives?

Buf, aquesta pregunta me la fan molt. Personalment jo no he tingut gaires problemes, perquè el tipus d’humor que faig  és blanc. Pel que fa a l’autocensura, crec que tothom  ho fem quan parlem amb altres persones  en el nostre dia a dia. Pel que fa a les reaccions negatives, et puc dir que la meva actitud amb les xarxes socials no atreu  els “trolls”. Sóc conscient que les xarxes són un megàfon, i que si parles t’exposes a què una altra persona tingui un megàfon també. De totes maneres, en el meu cas la diana a la qual haurien d’apuntar és petita. Pensant-t’ho bé,  crec que, si tingués algun problema d’aquest tipus, ho gestionaria malament la veritat.

-Per acabar, m’agradaria que ens parlessis una mica dels projectes en els quals treballes ara mateix.

Ara mateix estic fent més pàgines de la revista infantil en valencià Camacuc, d’edicions Camacuc. Actualment s’estan publicant, mentre s’edita la revista.

Desitgem molta sort a José Fonollosa en tots els seus projectes! I a vosaltres, us convidem a llegir  “Vampi” i les seves obres, que podreu trobar a Biblioteques de Barcelona! També hem pogut trobar en José signant els seus còmics  al KBOOM!, les jornades de Còmic i Autoedició de Barcelona, que va tenir lloc els dies 7 i 8 de setembre a les Cotxeres de Sants.