Jerry Scott / Jim Borgman. Zits
Barcelona: Norma, 2000-

Els adolescents són un públic difícil, perquè els tòpics encerten i és una edat difícil. Tenim doncs un públic difícil i també uns personatges difícils, però si les coses es fan bé pot sortir un gran còmic. Zits va agafar el testimoni (metafòricament) de Calvin & Hobbes, podem veure en Jeremy com un Calvin una mica més crescut, ja a l’institut, i que ha canviat el tigre pels amics, la seva banda de música, la xicota…

És un còmic sobre adolescents i per adolescents? Doncs no, o no només. Sí, els protagonistes són els adolescents i aquests se sentiran més identificats, és normal, però si el llibre l’agafen lectors més adults o més nanos segurament també se’ls dibuixarà un somriure a la cara. No és un tema d’edat, és un tema de tenir o no tenir sentit de l’humor.

L’humor de les petites coses: de les motxilles per l’escola que semblen portals dimensionals, de música incomprensible pels adults, pantalons de mida ridícula i tots els conflictes que es donen entre algú que se sent i vol actuar com un adult i els seus pares que encara el veuen com un nen, el gran tema de l’adolescència.

Tots tenim punts en comú amb en Jeremy, el protagonista, i el seu amic Héctor i la seva xicota Sara que formen el nucli de Zits juntament amb els pares de Jeremy, és el que tenen els bons personatges, que són reals. Pares que no entenen perquè el seu fill no vol que els puguin relacionar amb ell, o que fa servir el messenger per preguntar què hi ha per sopar (tot i ser a casa), perquè ell aspira a ser una estrella de rock i sobretot sobretot sobretot, a no ser com els seus pares quan sigui gran, un anhel molt comprensible.

En definitiva tot allò que fa dels adolescents el que són, i dels pares els resignats “patidors”. La sèrie ha estat un èxit i encara està en marxa des del seu inici el 1997, és una de les “publicacions sindicades” (la manera tècnica de referir-se a les tires de premsa) més exitoses del moment, recordant (un cop més, però la comparació és obligada) l’èxit de Calvin & Hobbes. Les tires són creativament complexes, cal muntar un gag amb unes 3-5 vinyetes i ha de fer gràcia, és terriblement difícil i els resultats no es poden quedar a mig camí, o són molt bones o molt dolentes.

Parlar-ne se’m fa difícil, per això la millor carta de presentació és posar-ne algunes tires. En castellà podeu trobar-la publicada per Norma Editorial.