Wilson, Edward O. La Creación : salvemos la vida en la Tierra. Buenos Aires: Katz, 2006
Un diàleg entre un pastor i un científic…. Ostres, no sé si vull estar enmig, no sé si el vull sentir. Que no s’enfadi ningú. És que a mi la retòrica religiosa no em va. A més, jo sóc un dels que gaudeix de l’explicació de la natura amb el coneixement que ens dóna la ciència. “Estimat Pastor”, comença dient….. Però continuem la lectura. En Wilson és autor de llibres sobre ecologia ben interessants, ho serà aquest també?
Wilson s’aproparia a la possible percepció del pastor del tema amb molt de tacte. “Sé perfectament que a la ment de molts la ciència i l’ambientalisme estan vinculats amb l’evolució, amb Darwin i el laïcisme” (p. 15). És una frase que mereix mots matisos, i que apuntaria cap a posicions molt enfrontades. Però l’autor no vol estirar les orelles de ningú, sinó denunciar la desfeta que suposa la pèrdua d’espècies a un ritme alarmant. Wilson no estalvia crítica: “els nostres líders, fins i tot els pastors de les grans religions, fan molt poc per protegir el món viu” (p. 21), i lligat amb això estaria la “deficiència de la formació científica de totes les religions del món” (p. 26) que provoca una ineficient gestió de la natura.
Wilson ens parla dels “alienígenes terrestres”, que són totes aquelles criatures excepcionals i meravelloses que viuen amb nosaltres i que no coneixerem, perquè pateixen la pressió de les activitats humanes, que han esdevingut una força transformadora més. Wilson insisteix: cada cop disposem de menys temps “La vida en aquest planeta ja no pot resistir més saquejos” (p. 148). És en aquesta part del llibre on Wilson ens parla de la biodiversitat con a fenomen misteriós del que ens queda encara moltíssim per conèixer.
La disciplina que ajudarà a gestionar correctament la diversitat biològica és, òbviament, la biologia. “La ciència s’ha transformat en la més democràtica de les empreses que ha comés l’home. No és ni religió ni ideologia.” (p. 157). En aquesta part del llibre qui rep són els científics. Wilson matisa ràpidament que vol parlar “de ciència, no dels científics, ja que la majoria d’ells, fins i tot els guardonats amb Premi Nobel, són professionals competents de mires estretes, que no tenen més interès en la condició humana que els llecs” (p. 154). Paraules, per una banda, un xic dures. Però és que l’autor defensa l’educació en l’estima i admiració per la natura. En aquest sentit, reclama mestres com els que va tenir, reclama la nostra formació com a naturalistes.
La creación és una crida a focalitzar la nostra atenció sobre un llegat que estem malmetent. Té, com llegiu aquí, opinions molt fermes que apareixen expressades de forma molt clara. És el missatge d’un expert en el tema que fa la vista enrere i veu que no estem fent prou. Potser no us arribo a convèncer, però la resposta a la pregunta és afirmativa: és un altre llibre interessant de l’Edward O. Wilson.
“La defensa de la natura és un valor universal que no prové de cap dogma religiós ni ideològic, i que no implica tampoc recolzar-lo. Per contra, està al servei de tota la humanitat sense discriminació alguna.” (p. 11)