Daniel Dravot

Stanislaw Lem. Solaris N Lem   Fantàstic, un pretext com qualsevol altre per fer una nova relectura. Som-hi amb la que serà la quarta. Solaris és l’obra més popular de Stanislaw Lem. Adaptada en dues ocasions a la pantalla gran, i amb la qual es va començar a fer conegut fora de casa seva. A les Biblioteques de Barcelona el trobareu fàcilment. Hi ha un total de 28 exemplars de 9 edicions diferents (una d’elles la traducció en català d’Ágata Siewierska). També el trobareu programat en els clubs de lectura. Considerat un títol imprescindible de la ciència-ficció, apareix invariablement en...

Vaillant, John. El Tigre : una historia real de venganza y supervivencia. Barecelona: Península, 2011 Una història real de venjança i supervivència, diu el subtítol. Aquest llibre parla de tigres, russos i sobretot del lloc on aquests es creuen. Qui dels dos és el venjatiu? Ambdós, encara que per motius diferents. Qui dels dos és el supervivent? Ambdós, per motius molt semblants. Potser una exigència dels cànons de la narrativa actual: el mort a les primeres pàgines. En el nostre cas: Markov, víctima d’un tigre d’Amur venjatiu. El succés ens enganxa a la lectura, per descomptat. Ràpidament fem números. Si...

Coyne, Jerry A. Por qué la teoría de la evolución es verdadera. Barcelona : Crítica, 2009 L’evolució ens ofereix un relat cert dels nostres orígens que substitueix als mites que durant milers d’anys van satisfer la nostra curiositat. A algunes persones això els sembla profundament pertorbador: a unes altres, inefablement excitant. Pag 15. Les primeres pàgines d’aquest llibre són una advertència de com el creacionisme pretén guanyar terreny als Estats Units i en quina mesura Europa comença a ser objectiu d’aquesta ideologia. No hi ha dubte que aquest perill és una de les coses que ha esperonat Jerry A. Coyne...

Bascompte, Jordi; Luque, Bartolo. Evolució i complexitat. Alzira : Bromera ; València : Universitat de València, 2011. La complexitat és com la pornografia: difícil de definir, però fàcil de reconèixer (p. 27). Una petita mostra del llenguatge amè i desenfadat amb què està escrit aquest llibre. I una de les coses que fan que sigui un text de divulgació entretingut. Aquest llibre també és interessant. Si em seguiu us diré perquè m’ha agradat.

Wilson, Edward O. La Creación : salvemos la vida en la Tierra. Buenos Aires: Katz, 2006 Un diàleg entre un pastor i un científic…. Ostres, no sé si vull estar enmig, no sé si el vull sentir. Que no s’enfadi ningú. És que a mi la retòrica religiosa no em va. A més, jo sóc un dels que gaudeix de l’explicació de la natura amb el coneixement que ens dóna la ciència. “Estimat Pastor”, comença dient….. Però continuem la lectura. En Wilson és autor de llibres sobre ecologia ben interessants, ho serà aquest també?

Gazan, Sisse-Jo. Las Alas del dinosaurio Madrid : Alfaguara, 2011 Las alas del dinosaurio, novel·la policíaca i primer títol èxit de l’autora danesa Sissel-jo Gazan, té unes poques característiques que fan d’ella un espècimen rar dins del gènere. Per a lectors com jo, que el tema dels dinosaures aparegui d’alguna manera és un al·licient més que crida a la seva lectura. Anna Bella Nor és una estudiant de biologia que ha de defensar la seva tesi. D’aquesta manera es vehicula un dels temes de la novel·la, que encara que secundari, m’ha cridat molt l’atenció. Anna Bella Nor es troba entre...

Darwin, Charles; Wallace, Alfred. La lluita per la vida. València : Universitat de València, 2008. L’any 2009 ens va deixar una doble efemèride: 200è aniversari del naixement de Charles Darwin i el 150è aniversari de la publicació de “L’origen de les espècies”. El món editorial es va esverar i va aprofitar l’avinentesa. La collita del 2009 ens ha deixat un munt de nous títols i algunes edicions revisades, com per exemple l’autobiografia d’en Darwin no censurada.

Guerra Sierra, Ángel. El Calamar gigante. Madrid : CSIC : Los Libros de la Catarata, 2009 Ni respecte ni por semblen tenir la gent del nord de la península cap als cefalòpodes gegants. Els asturians, que els coneixen des de fa temps, els anomenen “peludines”, en referència a l’absència de pèl. El galego, “dejando de lado los estudios de Aristóteles y los temores al Kraken del hombre del norte, que se prolongan hasta Julio Verne, hicieron del pulpo uno de sus manjares favoritos”(*).  Són investigadors ubicats a Galícia, a Vigo concretament, els que han escrit aquest interessant llibre sobre aquest invertebrat...