Chadha, Gurinder. Quiero ser como Beckham. Barcelona: Manga, DL 2005

No us deixeu enganyar pel títol, Beckham és només una excusa.

La Jess té 18 anys i els seus pares esperen d’ella que es converteixi en una tradicional dona hindú. Però el que la Jess vol per sobre de totes les coses és jugar a futbol, cosa que la seva família no entén. La Jess satisfà la seva passió jugant amb altres nois al parc fins que coneix la Jules, que juga a un equip de futbol femení i que l’anima a unir-se a ella. Les noies tenen la mateixa edat i de seguida es fan amigues. Els pares de la Jess no entenen per què la noia no es comporta com la seva germana Pinky, que està promesa i a punt de casar-se, i estan convençuts que la Jess no trobarà mai marit. Mentrestant, la Jess i la Jules començaran a viatjar a altres llocs per jugar amb el seu equip alhora que totes dues es senten atretes pel Joe, l’entrenador de l’equip.

La cinta és una comèdia intel·ligent, agradable i divertida, que es basa en la relació de dues noies que, tot i viure a la mateixa ciutat, sembla que visquin en mons totalment diferents degut a les seves diferents cultures. Tal i com he dit al principi, la pel·lícula pren con a excusa el futbol per fer una reflexió sobre la interculturalitat a les societats actuals, i més concretament sobre com xoquen les tradicions fortament arrelades d’algunes cultures amb la modernitat.

Barrejant diferents gèneres com la comèdia, el drama, el romanç i l’esport, la trama fomenta valors com la tolerància i el respecte i treballa temes com el dret a escollir, la llibertat d’expressió, el racisme, la igualtat i la justícia. El tema de la interculturalitat hauria quedat ben arrodonit si s’hagués respectat el guió original que acabava la pel·lícula amb una relació amorosa entre la Jess i la Jules però finalment es va reescriure perquè resultava massa impactant.

El jove trio protagonista, els aleshores desconeguts Jonathan Rhys-Meyers i Keira Knightley, junt amb la Parminder Nagra, coneguda gràcies al seu paper de la Dra. Neela Rasgotra a la sèrie Urgències, proporcionen a les seves actuacions l’espontaneïtat pròpia dels actors novells. Si hi afegim l’agilitat del guió i la simpàtica banda sonora, obtenim com a resultat una proposta força entretinguda.

I per finalitzar un parell de curiositats: va ser la primera pel·lícula occidental que es va poder veure a Corea del Nord i la Parminder Nagra va ser premiada al 2002 amb el FIFA Presidential Award per aquest paper.