A les Biblioteques trobaràs:

Fonte, Jorge. Walt Disney: El hombre, el mito. Madrid : T&B Editores, 2001.

Al Grec. Festival de Barcelona

Vilanova, Oriol. Ells no poden morir.
del 19 al 22 de juny. 21 h. La Virreina Centre de la Imatge.

La immortalitat sempre ha estat un dels secrets més perseguits per la humanitat. Però sense fer soroll, durant la història hi ha hagut persones que han entrat al podi d’aquesta immortalitat, gràcies a la genialitat de les obres que un dia van fer i que ja s’han quedat per a la posteritat. Walt Disney és un clar exemple.

Walter Elias Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre del 1901 (no parlarem aquí dels rumors que diuen que en realitat el senyor Disney va néixer a Almeria ni que el seu nom real era José Guirao Zamora… això quedarà dintre d’una de les tantes llegendes urbanes que hi ha sobre la seva persona).

Disney va ser capaç de crear tot un imperi a base del seu treball ja que la seva família no pertanyia a cap alta societat ni el seu pare era un ric empresari. Els seus orígens estaven al món rural i va tenir que treballar molt dur i ser constant per a aconseguir fer realitat el seu somni. Segurament el jove Disney, quan treballava com a repartidor dels diaris, ni s’imaginava a on aconseguiria arribar i fins a on s’expandiria el seu regnat.

Però Disney també va tenir al seu costat un bon equip artístic que li van ajudar a fer realitat les seves idees: el seu germà Roy, els experts en animació Les Clark , Ollie Johnston o Milton Kahl,  Marc Davis, el guionista Carl Barks, War Kimball, Norman Fergurson… la llista és llarga perquè van ser moltes persones les que van fer possible que nens i adults ens quedéssim per sempre enlluernats per la màgia Disney.

A més Walt Disney també va ser el primer en fer servir noves tècniques cinematogràfiques: va sincronitzar el so amb l’animació, va posar colors a les imatges (el technicolor) va fer pel·lícules de dibuixos animats de llarga duració, va utilitzar l’animació realista amb persones… En definitiva, va portar l’art al cinema.

Però el fet és que, tot i haver passat temps des de la seva estrena, les pel·lícules Disney segueixen captivant als nens (i no tan nens) i tampoc han perdut la màgia i segurament per molts anys que passin, seguiran tenint un lloc destacat a la memòria col·lectiva.

I es que… com oblidar pel·lícules tan inoblidables com “Bambi” o “Blancaneus”?  Mai oblidarem la impactant desaparició de la mare del pobre cervatell ni l’esgarrifança de la malèfica madrastra quan s’apropava amb aquella esplèndida poma a Blancaneus, com tampoc oblidarem em primer vol de “Dumbo” ni el somriure del gat de Cheshire o la sabata de la ventafocs.

Naturalment, la menció especial és per un dels primers personatges creats per Disney: Mickey Mouse. Hi ha algunes teories de com el va dibuixar: que el va fer en un viatge en tren, que el va veure en un somni, que era un dels ratolins que va trobar al seu estudi de Kansas City… sigui el que sigui, el ratolí Mickey s’ha convertit en una de les icones del segle XX .

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ryRCOoiwOE8[/youtube]

Walt Disney no va morir al 1966 (i no m’estic referint a l’altra llegenda que diu que el seu cos està en estat criogènic esperant que la ciència avanci per tornar-lo a la vida), perquè ell està viu en el llegat que ens ha deixat i que per temps que passi, continuarem rient, plorant i cantant al costat dels seus personatges. Precisament avui mateix hem de celebrar el no-aniversari de Walt Disney:  “Feliç, feliç no-aniversari per mi! per tu!”

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=CXwIyzulPsY[/youtube]