A les biblioteques trobaràs:

Bona, Dominique. Gala.
Barcelona: Tusquets, 2004

Al Grec. Festival de Barcelona

Vilanova, Oriol.  Ells no poden morir.
del 19 al 22 de juny. 21h. La Virreina Centre de la Imatge.

‘Darrera d’un gran home sempre n’hi ha una gran dona’ Aquesta dita ben coneguda és d’aplicació obligada al tàndem format per Salvador Dalí  i  la  dona més enigmàtica del segle XX, Elena Dimitrievna Diakonova,  més coneguda com Gala Dalí.

Gala va donar equilibri, estabilitat, control emocional a un personatge insegur, necessitat d’algú que li fes un costat absolutament  incondicional en qualsevol situació, tant personal com amb la feina i els negocis. En els entorns dalinians era poc acceptada. Dona freda i calculadora, tinguda per avara, fins i tot André Breton la va batejar el 1942 com Avida Dollars, pel seu control estricte de les finances de l’artista. Observeu que les dues paraules tenen les mateixes lletres que Salvador Dalí. Aquests jocs eren molt apreciats pels surrealistes.

El seu tracte era distant, resultava transparent i fonedissa,  però és el gran suport del geni. De fet, ella el denominarà ‘el seu petit Dalí’ i ell dirà de la seva musa i companya que és el seu doble, el seu altre jo. I la concep com si fos un fetitxe, model de moltíssimes pintures. Gala per a Dalì també és com la seva mare (recordem que és més gran que ell) i per això utilitza el mite de Leda i el Cigne. Leda, fecundada per Zeus té a Càstor i Pòl·lux, dos bessons que representen al pintor i al seu germà mort abans de néixer ell. En aquell context de la relació de la parella, també s’entén que la pintés moltes vegades com si fos una madonna italiana , es a dir una verge, una mare de Déu.

Dali va ser molt prolífic i fins i tot té el títol  d’artista més plagiat de l’art del segle XX. Quan era moribund es diu que li feien signar fulls en blanc per desprès fer-los passar per obres  autèntiques amb algun gargot… Tenia un ajudant que li preparava les teles que es deia Isidre Bea.Va ser col·laborador de l’empordanès universal durant molts anys. Si voleu una biografia novel·lada d’ell, podeu acudir a aquesta obra de Marius Carol Les seduccions de Júlia, on una  periodista que prepara un reportatge sobre el geni contacta amb un Bea gran, que venera Dalí i al qual li té un gran respecte.

Aquí teniu el mestre acompanyat d’ altra de les seves muses, Amanda Lear, en una performance a  les quals era tan assidu i fent un conegut embarbussament:

Dalí va morir després que la seva dona (que ho feu l’any 1982) i durant aquest temps va estar reclòs al Castell de Púbol, vivenda que va regalar a Gala i a la que tenia accés només si li ho demanava per escrit. Un reconegut forense de Girona, en Narcís Bardalet, ho podeu veure documentat en aquest llibre es va ocupar  de fer l’embalsamament del cos del mestre abans de ser enterrat al 1989 al seu teatre-museu de Figueres ,  separat, en contra del seu parer, del cos de la seva estimada companya que està enterrada al castell de  Púbol.

Aquí teniu uns quadres de Dalí que acompanyen la cançó que el grup Mecano li va dedicar l’any 1988 ‘Eungenio Salvador Dalí’: