Lefèvre / Guibert / Lemercier
El fotógrafo
Madrid : Sinsentido, cop. 2011
Ens trobem davant d’una història impactant en forma de còmic, llibre de fotografia i reportatge novel·lat. Una barreja de formats per acostar-nos de forma colpidora a la feina de Metges sense fronteres a la guerra d’Afganistan i Rússia.
Didier Lefèvre, fotògraf professional, fa un relat en primera persona fruit d’una expedició de Metges sense fronteres del Pakistan cap a l’Afganistan per instal·lar un hospital improvisat en plena guerra entre els soviètics i els mujahidin l’any 1986.
El còmic, traslladable a altres situacions de conflicte, relata els estralls d’una guerra amb històries que sacsegen el lector, però també explica la cultura dels seus habitants, a més de mostrar-nos la immensitat dels seus paisatges inexplorats. És el drama de la guerra, nens mutilats, homes ferits de bales… la medicina amb pocs mitjans, com operen en condicions més que precàries, i tot documentat amb fotografies que són un testimoni directe d’algunes situacions que va viure el fotògraf.
El relat combina fotografia i vinyeta dibuixada d’una forma complementària: al costat de les escenes dibuixades moltes vegades incorpora imatges en blanc i negre sense text de la mateixa situació que hi aporten realisme i cops d’impacte. A vegades això li permet despullar de detalls les vinyetes i llavors centrar-se amb el diàleg. En definitiva, és una obra d’art que aconsegueix a través dels diferents llenguatges una gran força expressiva.
El fotógrafo, escrit a tres mans (Guibert, Lefèvre, Lemercier) i que recentment s’ha publicat en un sol volum (l’original són tres), és un petit homenatge a aquestes persones anònimes que treballen en condicions extremes i posant en perill les seves vides per tal de salvar-ne d’altres. En aquest aspecte, Lefèvre fa una gran feina per donar a conèixer aquesta tasca d’una manera directa molt més efectiva que qualsevol notícia, telediari o reportatge que puguem llegir.
Aquest còmic m’ha commogut i més encara quan vaig saber que el fotògraf real, després de tot el que va viure en aquest viatge, que va estar apunt de morir entre soldats afgans, dies sense menjar i sotmès en condicions extremes creuant ports de muntanya, va morir d’un absurd atac de cor a casa seva.
Si us ha agradat aquest llibre us recomano la novel·la Només per a gegants, Sólo para gigantes, de Gabi Martinez.
7 Comments
A mi també em va colpir, Jane. Trobo que la mescla de fotoperiodisme i còmic,el fa molt original.
Doncs a mi també em va deixar KO. Vaig veure que era en un Club de lectures de viatges i el vaig agafar de la biblioteca. I des de les hores l’he regalat sovint. Jo era reticent als còmics i va ser amb aquest que em vaig enganxar. I he descobert meravelles…
Ostras Jane Peckar, la veritat és que aquests còmics són brutals, dels que més m’han agradat. D’una banda per la història que ens expliquen, realitat pura. I de l’altra, per la combinació de fotografies amb les il·lustracions. Genial recomanació!
I jo que el tinc pendent. No tinc perdó!
M’agrada la fotografia, el còmic i la feina de Metges sense fronteres, ara mateix busco a quina biblio el puc trobar.
Hola Xavier, si fas clic al títol del còmic, veuràs que hi ha l’enllaç al catàleg i podràs veure a quines biblioteques està.
Colpidor, sorprenent, realitat i ficció. Un còctel molt recomanable!!!