“La moda és una mentida en la qual tothom vol creure”. Encara que ningú ens hi obliga, tots estem subjectes a la moda, fins i tot sense saber-ho i contra la nostra voluntat. Nous símptomes neixen i proliferen en la nostra societat mentre que les “tendències” sembla que ho justifiquin tot.
Partint d’aquestes premisses i amb un relat amè i ple d’ironia, Guillaume Erner ens parla de la marca de fàbrica, de les tendències, i de per quin motiu ens marca la moda.
Guillaume Erner és sociòleg de l’Institut d’Études Polítiques de Paris, i encara que els universos de Zara i Chanel són rarament explorats pels sociòlegs, la moda és un tema perfectament legítim per a la disciplina encarregada d’analitzar l’esfera de tot el fet social. A més a més l’autor va treballar durant molts anys al sector de la moda, per tant coneix molt bé aquest món des de dins.
La moda està de moda des de fa molt temps, i segons Erner una de les seves primeres “víctimes” fou la reina Maria Antonieta, que canviava de vestit unes quantes vegades al dia. Avui, tanmateix, les tendències no són patrimoni de l’aristocràcia, sino que s’han democratitzat. Són poques les persones que tenen la força o voluntat per no seguir-les. Però la gran novetat es troba en els dissenyadors i en les marques que ells han creat.
El Segle XX és el segle dels dissenyadors: Coco Chanel, Christian Dior, Gaultier, Lagerfeld… Tanmateix tant per ells com per nosaltres les tendències continuen sent un misteri. Lacroix en una ocasió va dir: “la gent del carrer és perillosament creativa“, de fet, la societat és l’únic àrbitre real de l’elegància i d’aquesta manera, com diu l’autor, probablement els mateixos creadors es trobin entre les primeres víctimes de la moda.
Guillaume Erner també posa èmfasi en el concepte de la ironia que trobem en la moda, gràcies a la moda cadascú pot escollir una identitat, canviar de rostre o de cos per tenir el que vol i a més a més ajuda a relacionar-nos amb els altres, en certa manera satisfà al nen que portem dins, i per primera vegada la frivolitat intervé en el procés de construcció de la nostra identitat. Podem posar-nos un vestit diferent i ser una altra persona, vestir-nos de hippies i jugar a la Borsa, portar pantalons de camuflatge i anar a manifestacions contra la guerra, ser el més tendre dels nois”musculats”… ironitzar aporta a l’individu un suplement de llibertat.
En aquest llibre descobrim molts dels mecanismes de l’univers de la moda: Com es creen les tendències? Quin rol hi juguen els dissenyadors? Com actuen les marques? i sobretot, què implica convertir-se en una autèntica víctima de la moda?
5 Comments
Trobo molt interessant aquest llibre, he tingut el plaer de llegir-lo. Hi ha molta gent que es pot considerar víctima de la moda perquè són vulnerables a les modes passatgeres i al materialisme, dos excessos de la moda generalment reconeguts.
Crec que el llibre és molt interessant perquè va més enllà de les víctimes de la moda i dóna a la moda un valor de protagonista en sí mateixa. M’explico: segons com ens vestim així ens sentim. I a l’inrevés, si avui vull mostrar al móm aquesta emoció o aquest estat d’anim, així es com em vesteixo. Fa pensar.
Ja he llegit el llibre. He trobat molt interessant conèixe’l des del punt de vista d’un persona que ha treballat en el mon de la moda.
A mi, el que em preocupa d’aquesta obsessió per la moda és la inseguretat que crea en moltes noies joves que en són autèntiques esclaves, cosa que les perjudica molt en la seva autoestima.
Sí, Maria Dolors, tens raó en que això pot passar…