La Tirita. Juan Berrio. Zaragoza: Dibbuks, 2010

Molt abans de guanyar el premi FNAC Sin Sentido i abans també d’estar nominat per FICOMIC al premi a la millor obra d’autor espanyol publicada a Espanya al 2012 per “Miércoles”, Juan Berrio ja era un reconegut dibuixant i un aprenent narrador de la quotidianitat, i és que seguint la tradició de molt dibuixants novells, el camp d’assaig del seu estil net i elegant va ser una tira còmica publicada entre el 2006 i el 2009 al suplement Èxit de El Periódico de Catalunya, i què finalment Dibbuks va editar el va fer créixer convertint-lo en còmic amb el títol La Tirita, l’any 2010.

Podríem dir que La Tirita, té un sentit literal i un de metafòric. El més clar, és clar és el literal ja que el llibre és ni més ni menys que una recopilació de 92 tires dels centenars que es van publicar. El metafòric vindria del contingut que pot actuar en el lector com ho fan les tiretes protegint petites ferides fins que estan prou curades, i és que aquest és l’efecte que tenen en Pau i l’Ona en molts lectors.

Protagonitzades per en Pau i la Ona, dos nens de 4 anys que, contradient tossudament el que es diu dels nens d’avui dia, representen una filosofia de com hauria de ser, o ens agradaria que fos, la infantesa per a uns nens que són prou grans per expressar-se i prou petits per no estar contaminats encara per les convencions, es a dir una època irrecuperable de la vida dedicada a observar, descobrir, meravellar-se, qüestionar i gaudir a jornada completa, una “slow infantesa” vaja. Pau és d’idees fixes i un experimentador consumat, Ona és ordenada i reflexiva. Tots dos són amics inseparables i a tots dos els hi sobra imaginació per a interpretar la realitat amb tota la llibertat i la falta de prejudicis dels seus quatre anys.

A tall de curiositat, a les cantonades podem veure al Pau anant en bicicleta i a l’Ona en patinet amb l’efecte foliscopi.