Ennis, Gart / Dillon, Steve. Predicador: Nuevo testamento. Barcelona: Planeta DeAgostini, cop. 2010
Jo no ho veia clar, em va costar decidir-me, una sèrie amb un protagonista que com indica el títol és un predicador, amb el seu alçacoll blanc… doncs no em motivava gaire. Això d’entrada, però quan finalment un amic em va convèncer de que donés una ullada al còmic no em podia creure el que veia.
Ja he parlat en una altra entrada de Garth Ennis, el genial i passadíssim de voltes guionista de The Boys, i veient aquest còmic s’entén. Predicador és una passada de voltes, ultraviolent, políticament incorrecte en tots els sentits, és el que haurien de ser els còmics adults.
Si un còmic americà està recomanat per adults (ells en diuen Suggested for mature readers) està clar que hi haurà o violència en quantitat o sexe més o menys explícit. I això és tot? De vegades sí, i és una llàstima, ja que sense aquestes limitacions a aquests dos temes també es pot teixir una història interessant, intel·ligent, atrevida i d’aquelles que enganxen. I això és el que ens trobem aquí. Vol dir això que no hi ha ni sexe ni violència? No, també en tenim.
Intentaré resumir la premissa de l’argument, un predicador ha perdut la fe i vol buscar a Déu i retreure-li que hagi deixat tirada a la humanitat. Aquesta revelació li va venir en una missa d’un petit poble on una bola de foc va matar a tota la congregació i a ell el va deixar amb el do de la paraula: quan ordena alguna cosa la persona que l’escolta ho ha de fer.
En la seva recerca l’acompanyaran la seva ex-novia (una noia a la que no convé fer enfadar) i Cassidy que vindria a ser una cosa així com un vampir irlandès d’un centenar d’anys. Déu n’hi do, no? Doncs no, també tenim una organització coneguda com el Grial, que conserven el llinatge de Jesús per preparar la segona vinguda del profeta (clar que 2.000 anys de reproducció entre germans potser no donen un resultat gaire òptim). I tenims els amics del predicador, que per cert es diu Jesse Custer, i si segueixo us explico tot l’argument i potser tampoc és això.
El còmic té una extensió més que considerable, l’equip creatiu no es va estar de res i no hi ha secundari que no disposés del seu número especial o minisèrie. A més a més d’explicar una història, es té la impressió que els autors s’ho passaven bé, com si tot plegat fos una immensa joguina i en volguessin esgotar totes les possibilitats.
Al nostre país el còmic va ser editat primer per Zinco, després per Norma i la darrera edició (aquesta) de Planeta, reuneix tota la saga en tan sols 2 volums “contundents”.
2 Comments
Aquest còmic és genial, per mi la millor obra de Gart Ennis. Esta al punt exacte de passat de voltes, ni tan moderat com quan feia “The Punisher” ni tan bestia com “The Boys”. Quan ed. Planeta va perdre els drets de DC/Vertigo va destruir tot el seu stock i aquest tipus de material descatalogat costa de trobar, per sort a les biblioteques el guarden.
A mi quasi m’agrada més The Boys, trobo que allà es deixa anar més. La història dels drets dels còmics de DC al nostre país té tela: Zinco, Norma, Planeta i ara ECC. Imagino que Predicador serà un d’aquells clàssics o “long sellers” que anirán reeditant.