Wazem, Pierre. Koma
Madrid : Dibbuks, 2006
Us agraden les realitats alternatives?
Si la resposta és positiva, fareu bé de llegir KOMA, una narració fabulosa amb aroma de gòtic industrial i petites notes de steampunk.
Koma és un còmic infantil, intel·ligent i brillant, que permet gaudir d’una lectura adulta més profunda, doncs el guió no es limita a descriure una aventura. Es tracta d’una història plena de simbolismes que retrata una realitat nihilista amb contundent critica social.
El còmic, publicat en 6 volums, ens transporta a una ciutat de xemeneies on trobem a la petita Addidas i al seu pare treballant contra rellotge per a complir un contracte de condicions draconianes.

Addidas té una estranya malaltia que la fa caure inconscient en els moments més insospitats, però ella insisteix en ajudar al seu pare a netejar les xemeneies. Accidentalment, la nena caurà dins un pou que la conduirà a un submón on descobrirà uns éssers fascinants i alhora monstruosos. A partir d’aquí la història agafa embranzida i passa d’una òptica dickensiana a una altra més detectivesca i fins i tot kafkiana que ens oferirà un munt d’agradables sorpreses fins a arribar a l’apoteosi final.
Els perpetradors d’aquesta joia no podien ser altres què, el sempre excitant Pierre Wazem i l’infinitament emotiu Frederik Peeters.
Petits i grans gaudireu d’una trama original i ben lligada, així com d’uns personatges carismàtics que resulten impossibles d’oblidar.






4 Comments
Molt bona recomanació, Claire!
Com a fan de Peeters (insuperable Píldoras azules!!!) no podria dir una altra cosa… llàstima que el guió es vagi enrevessant (massa?) a mesura que avancen els volums…
This is both street smart and ienltligent.
Sí, tens raó Uri que la trama es torna una mica enrevessada, però no em va desagradar. Es torna com més detectivesca i té un punt de Kafka molt surrealista.
Peeters m’encanta. I Píldoras Azules és tan bo, com necessari per aquesta societat.
Petons!
Tot just acabada de llegir “Lupus”, crec que aquesta obra, Koma, es torna imprescindible.
“Lupus” no és tan perfecta com “Píldoras azules” però em demostra que Peeters no és “one-hit”.