Harbach, Chad. L’art de la defensa. Barcelona: Columna, 2013
Harbach, Chad. El arte de la defensa. Barcelona: Salamandra, 2013
Harbach, Chad. The art of fielding. New York: Little, Brown, 2011
El beisbol rivalitza amb el futbol americà pel títol d’esport nacional dels Estats Units, i la seva presència a la literatura ha estat freqüent al llarg del temps: només cal recordar l’inici de la immensa Submundo (1997) de Don Delillo, amb l’històric partit de 1951 entre els Giants i els Dodgers. I aquest mateix esport és una part important de la novel·la que ara us recomano. Però no fugiu espantats encara… No cal tenir ni idea d’aquest esport (jo no la tinc) per gaudir plenament d’uns dels debuts literaris més comentats d’aquesta dècada.
I és que el beisbol és una excusa, un marc on desenvolupar l’acció, un camp de joc que permet l’autor tractar temes totalment universals: els ritus de pas de l’adolescència a la vida adulta, l’amistat, l’amor/desamor, la traïció, l’èxit i el fracàs… Fins i tot, podríem dir que més que una novel·la esportiva, ens trobem amb una campus novel, una història ambientada en el món universitari.
Tot comença quan el jove Henry Skrimshander arriba al Westish College de Wisconsin com una de les més prometedores estrelles del beisbol universitari. Compagina els seus estudis amb l’equip dels Harpooners, un autèntic microcosmos reflex de la diversitat ètnica i social del país. Els números d’en Henry són tan espectaculars que es converteix en l’objecte del desig dels cercatalents. Però, un dia, durant un partit un dels seus llançaments colpeja per accident el seu amic i company Owen Dunne. Aquest malaurat fet, tot i no tenir conseqüències fatals, li provoca a en Henry seqüeles psicològiques (ansietat, inseguretat) que afectaran negativament el seu joc.
En Henry és el centre de l’acció, però al seu voltant gira tota una sèrie de personatges fonamentals per a la trama i per al desenvolupament de la personalitat d’en Henry. Amb el capità de l’equip, Mike Schwartz, descobrirà el poderós vincle de l’amistat masculina, però també de la competitivitat i l’enfrontament quan, no podia ser d’una altra manera, entra en escena una noia, la Pella Affenlight, filla del degà Affenlight, refugiada al campus després d’un fracàs amorós i acaba convertint-se en el tercer vèrtex del triangle. No cal dir, que en el seu turbulent estat anímic, aquestes tribulacions sentimentals no ajuden precisament a en Henry a sortir del pou.
Com a contrapunt a aquesta història típicament heterosexual en un ambient hipermasculí com el de l’esport, el degà Guert Affenlight viurà la seva segona joventut quan a punt de jubilar-se s’enamora d’un dels alumnes, l’Owen Dunne, jove gai i mulato, i company d’habitació d’en Henry. Una relació intergeneracional, no cal dir-ho, no ben compresa per tothom.

L’autor, Chad Harbach, va debutar en el món de la ficció amb aquesta fascinant i addictiva novel·la, en la qual va treballar durant nou anys. Amb l’esperit de les grans novel·les clàssiques del segle XIX i principis del XX, aconsegueix dotar la seva obra d’una sensibilitat i d’unes inquietuds pròpies del nou mil·lenni. La complexitat dels sentiments i motivacions dels personatges, i les relacions entre ells tenen un abast universal: tothom s’hi pot emmirallar. Sens dubte, aquesta és una de les claus de l’èxit de la novel·la, que va conèixer diverses edicions. Una prova d’aquest èxit és la multitud de ressenyes i recomanacions de lectors a YouTube com podeu comprovar en aquest enllaç. A més, des de fa un temps, el canal HBO treballa en el projecte de la seva adaptació com a sèrie de televisió, projecte del qual parla el mateix autor en el següent vídeo: